Les joves ballarines Maia Rubio i Laia Márquez han protagonitzat una nova edició de l’espai radiofònic “Les Veus Joves de Formentera”, coordinat per Pamela Spitz, en una conversa centrada en el ballet, la disciplina i el dia a dia de dues alumnes de dansa de Formentera.
“L’arrel és el ballet”
Durant l’entrevista, les dues joves han exposat com la seva passió pel ball les ha portat a dedicar-hi bona part del seu temps lliure. Maia Rubio ha assenyalat que sempre li havia agradat la dansa i que va decidir iniciar-se en el ballet perquè considera que “si la dansa és un arbre, l’arrel és el ballet”. Tot i començar relativament tard, amb nou anys, ha assegurat que aquesta disciplina li ha permès entendre millor qualsevol altre estil de dansa.
Des dels 3 anys
Per la seva banda, Laia Márquez ha explicat que pràcticament ha crescut dins el món de la dansa, ja que hi va començar amb només tres anys. Les dues han coincidit que, tot i que inicialment els seus pares les varen animar a provar-ho, aviat es varen enganxar a aquesta disciplina artística.
Postura corporal
Les joves també han exposat que el ballet deixa empremta fins i tot en la manera de caminar o de moure’s. Segons han explicat, és fàcil reconèixer una persona que practica ballet per la postura corporal i el control dels moviments.
“Molt esforç”
Un dels aspectes centrals de la conversa ha estat la disciplina que exigeix aquesta pràctica. Maia Rubio ha definit aquesta exigència com “molt esforç” i moltes hores de repetició per aconseguir dominar la tècnica. Tant ella com Laia Márquez han detallat que entrenen unes quinze hores setmanals i han remarcat que el ballet requereix força, elasticitat i constància.
Exercicis tècnics
També han descrit com són els entrenaments habituals, amb exercicis tècnics com els “pliés”, “tendus” o “jetés”, treball a la barra, salts, diagonals i exercicis de puntes. Rubio ha reconegut que les piruetes són una de les parts més difícils per a ella, mentre que Márquez ha explicat que els salts també comporten molta complexitat tècnica.
Coppélia
Les dues ballarines han participat recentment en una actuació amb motiu del Dia Internacional de la Dansa, celebrat el 29 d’abril, on han interpretat fragments de “Coppélia”. Tot i els nervis, han assegurat que l’experiència va ser molt positiva.
Estudis i entrenaments
Durant l’entrevista també han exposat les dificultats per compaginar els estudis amb els entrenaments. Les dues han coincidit que moltes vegades arriben a casa cap a les nou del vespre i encara han de fer deures o preparar exàmens. Tot i això, han remarcat que el compromís amb el ballet no és “una cosa opcional” i han comparat l’assistència als entrenaments amb anar a l’escola.
Exigent físicament
Laia Márquez ha explicat que, ocasionalment, es desplaça a Eivissa per assistir a classes específiques de puntes, una modalitat especialment exigent físicament. De fet, ha relatat que en una de les darreres sessions fins i tot va acabar amb ferides als dits dels peus a causa de la duresa de les sabatilles.
Concentració i força física
Les joves també han reflexionat sobre els beneficis que aporta el ballet més enllà de la dansa. Segons han exposat, aquesta pràctica els ajuda a millorar la concentració, la força física i la capacitat de memoritzar coreografies o exercicis.
Eivissa
Pel que fa al futur, cap de les dues té clar encara si vol dedicar-se professionalment a la dansa, tot i que Maia Rubio ha plantejat la possibilitat d’estudiar a Eivissa en un programa que combina institut i conservatori.
Telèfon mòbil
L’entrevista també ha derivat cap als hàbits tecnològics dels joves. Tant na Maia com na Laia han explicat que només utilitzen tauleta o mòbil els caps de setmana i que a casa tenen prohibit fer servir el telèfon durant els àpats. Segons han comentat, passen la major part de les tardes a l’Escola de Música i Dansa entre classes, estudis i activitats complementàries.
Classes més àmplies
Finalment, les dues alumnes han aprofitat l’espai per reivindicar unes instal·lacions més àmplies per a les classes de ballet de Formentera. Segons han exposat, actualment assagen en una sala petita situada damunt la biblioteca, una situació que dificulta especialment els exercicis de desplaçament i les diagonals. Després de visitar escoles de dansa d’Eivissa, han assegurat haver comprovat la diferència d’espai i equipaments disponibles.
Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació: