L’estiu a les Illes Balears ha deixat un registre alarmant a la mar: la boia de sa Dragonera va assolir un rècord històric en superfície de 33,02 °C, mentre que a Maó es van registrar 32,6 °C. Tanmateix, segons exposa l’investigador sènior del Centre Oceanogràfic de les Balears (COB-IEO), Gabriel Jordà, la dada més preocupant per a la comunitat científica no són només aquests pics puntuals, sinó l’elevació de les temperatures mínimes nocturnes.
Aquest fenomen impedeix que la mar es refredi durant la nit, destaca Jordà, qui assenyala que durant el mes d’agost es van registrar mínimes de fins a 28 °C a Maó i sa Dragonera, valors que superen els màxims anuals de fa només una dècada. Aquesta massa d’aigua sobreescalfada aporta humitat de forma contínua a l’atmosfera, intensificant la xofogor nocturna i la sensació tèrmica.
Ecosistemes sota pressió i alteració del sector primari
A diferència d’anys anteriors, quan l’escalfament es circumscrivia als primers 5 o 10 metres de la superfície, enguany l’anomalia tèrmica s’ha registrat fins als 20 o 25 metres de profunditat. Aquesta «febre marina» afecta directament ecosistemes vulnerables com les praderies de Posidonia oceànica, una espècie que entra en col·lapse i pateix un augment de mortalitat a partir dels 28 °C, especialment en les zones més profundes on la capacitat de recuperació és menor.
