La delimitació costanera que es va aprovar el 1997, en principi, és la delimitació vigent i no es preveu modificar-la llevat que hi hagi una modificació “bestial” en el futur, de la línia costanera i de la forma i l’orografia de la costa de Formentera.

Ara mateix, no hi ha pretensions de modificar aquesta delimitació perquè la vigent s’adapta a la normativa i no requereix cap canvi. Així ho ha expressat la directora general de la Costa i la Mar, Ana Oñoro, en una sessió informativa celebrada aquest dilluns on també ha participat el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán.

Criteri basat en registres de boies o satèl·lits, així com dades oceanogràfiques i meteorològiques
En l’esmentada sessió, i a pregunta del company de Diario de Ibiza Carmelo Convalia, també s’ha aclarit que en cap cas l’extensió d’una sola onada pautarà la delimitació de Costes, sinó que aquest càlcul s’hauria de determinar per l’onatge “durant un determinat període de temps on es constati que s’està produint un avanç de l’aigua de mar sobre territori terrestre que aconselli redefinir fins a on ha d’arribar el límit de seguretat”, ha assenyalat Morán, que ha indicat que, “en realitat, el reglament no el modifica, sinó que es consolida un procediment d’aplicació que semblava més correcte en el que va acompanyar a la llei en origen que al reglament que el va modificar posteriorment”. En definitiva, no es tractaria de calcular amb les dades dels temporals més forts dels darrers cinc anys, sinó que actualment es disposa de dades que van més enllà d’aquest lustre per a dur a terme una hipotètica modificació de la delimitació de Costes.

El que deia el reglament anul·lat pel Suprem, ha especificat la directora general de la Costa i la Mar, Ana Oñoro era que “per a fixar el límit fins on arriben les onades en els majors temporals coneguts, es consideraran les variacions al nivell de la mar degudes a les marees i l’onatge d’ençà que existeixen registres de boies o satèl·lits, així com dades oceanogràfiques i meteorològiques. Al reglament anul·lat no posa que on arribi l’onada més gran, una sola onada, allí s’establirà la delimitació. Es parla d’onatge, és a dir; d’un conjunt d’onades i, a més, s’al·ludeix als registres dels quals disposa l’administració general de l’Estat, que fa molts anys que mesura el mar i delimita la costa espanyola per a establir un criteri objectiu”, ha reblat Oñoro.

Tràmit llarg per al nou decret
Així mateix, el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, compta que es presentaran recursos al nou reglament de Costes que s’està elaborant, tot i que confia que “de l’aprenentatge que ha suposat la tramitació de la darrera reforma, confiam que aconseguirem un text que tingui totes les garanties de seguretat jurídica de tal manera que no es vegi alterat”.

Pel que fa als terminis per a disposar del nou decret, no s’han concretat dates, si bé s’ha avançat que resta “molt de temps”, ja que s’ha d’adaptar a la jurisprudència del Constitucional, recollir les previsions de la llei del 2021, preveure la forma de garantir la lliure concurrència en l’adjudicació de serveis a domini públic marítim-terrestre, s’ha d’elaborar un text d’acord amb la consulta pública prèvia que ha deixat un gran nombre d’observacions que s’han de llegir i plasmar a la norma en cas que siguin tingudes en compte i, a més, s’ha de tornar a treure el document a audiència pública, a més de demanar informes a la resta de departaments ministerials concernits, demanar dictamen al Consell d’Estat, a les comunitats autònomes, a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i al Consell Assessor de Medi Ambient. “És a dir; li queda un recorregut molt llarg, de molts mesos al davant”, asseguraven des de la Direcció General de Costes.