La periodista i escriptora argentina Luciana Peker ha defensat a Formentera la necessitat de recuperar el “dret al gaudi” com una forma de combatre les desigualtats de gènere i les discriminacions que afecten les dones, les persones LGTBIQ+ i altres col·lectius històricament exclosos. Ho ha fet en el marc del taller ‘Narratives del gaudi’, organitzat per l’associació FIGA dins la programació de l’Orgull LGTBIQ+ de Formentera.
Llibre ‘Putita Golosa’
Segons ha explicat en una entrevista a Ràdio Illa, el taller ha partit del concepte de “feminisme del gaudi”, desenvolupat en el seu llibre ‘Putita golosa. Por un feminismo del goce’, publicat el 2017. La proposta ha convidat les persones participants a reflexionar i escriure sobre què els proporciona benestar, felicitat i plaer en la vida quotidiana.
“Dret reservat a alguns sectors”
Peker ha sostingut que, històricament, el dret al plaer “ha estat reservat només a determinats sectors de la societat”, especialment als homes, mentre que les dones han estat educades per prioritzar les necessitats dels altres i relegar les pròpies.
Experiències quotidianes
En aquest sentit, ha afirmat que el gaudi no s’ha d’entendre únicament en l’àmbit sexual, sinó també en experiències quotidianes com descansar, cuidar una altra persona, compartir temps o simplement poder dormir. A parer seu, cal construir una idea de gaudi “col·lectiva i accessible per a tothom”.
Cos i alimentació
L’escriptora ha relacionat els mandats imposats sobre el cos de les dones amb una cultura de la repressió que, segons considera, continua plenament vigent.
Alimentació
Ha assegurat que el control social sobre l’alimentació femenina no respon tant a criteris estètics com a la voluntat de limitar el gaudi. Segons ha argumentat, missatges que indiquen que una dona ha de menjar poc o mostrar-se discreta també formen part d’un model que pretén que les dones “no obrin la boca per demanar, per dir que sí o per dir que no”.
Peker també ha advertit que aquests mandats han evolucionat amb el temps, però continuen presents a través de nous ideals corporals o dels continguts que circulen a les xarxes socials.
La cultura com a eina de transformació
Durant el taller, la periodista ha compartit referències a autores feministes i LGTBIQ+, especialment llatinoamericanes, que, segons ha explicat, han contribuït a ampliar les formes d’entendre el desig, l’amor i la llibertat.
Entre les autores que ha destacat hi ha bell hooks, Brigitte Vasallo, Gabriela Wiener o Silvina Giaganti, així com la cantant argentina Sandra Mihanovich, a qui ha atribuït un paper pioner en la visibilització de l’amor entre dones a l’Amèrica Llatina gràcies a cançons com Puerto Pollensa.
Descolonització
També ha defensat que la descolonització cultural passa, entre altres aspectes, per recuperar una relació més lliure amb el cos i amb el plaer.
Reggaeton
Preguntada pel paper del reggaeton en els debats feministes, Peker ha defensat que no es pot jutjar tot un gènere musical de manera homogènia.
Lletres i Bad Bunny
Ha reconegut que existeixen lletres clarament masclistes, però ha afirmat que també hi ha artistes que han contribuït a normalitzar el desig femení i la llibertat sexual. En aquest sentit, ha posat com a exemple Bad Bunny, de qui ha destacat cançons com Yo perreo sola, que considera un himne per a moltes dones joves llatinoamericanes. En aquest sentit ha afirmat que en el moment actual les dones tenen la capacitat de gaudir precisament d’aquest genère musical sense perdre el sentit crític de determinades lletres o expressions.
Segons la periodista, el feminisme no implica rebutjar la sexualitat ni les expressions culturals que en parlen, sinó poder viure-les des de la llibertat i l’autonomia.
Drets i odi
Peker també ha expressat la seva preocupació pel que considera un augment dels discursos d’odi cap a les dones i les persones LGTBIQ+.
Ha afirmat que aquest fenomen respon a un “backlash”, és a dir, una reacció davant dels avenços aconseguits pels moviments feministes, i ha assegurat que existeix un rebuig estructural cap a tot allò que s’identifica amb la feminitat.
Discursos i xarxes
Segons ha explicat, aquest retrocés es fa evident tant en els discursos polítics com en les xarxes socials i en determinats espais públics. També ha lamentat que molts homes continuïn sense llegir autores feministes, fet que, al seu entendre, dificulta que es produeixi un canvi cultural profund.
Exiliada d’Argentina per amenaces
Durant l’entrevista, la periodista també ha explicat que actualment no pot tornar a l’Argentina després d’haver rebut amenaces arran de la seva tasca periodística denunciant casos de violència sexual.
Thelma Fardín
Ha relatat que va decidir abandonar el país després de ser objecte d’intimidacions relacionades amb la cobertura del cas de l’actriu Thelma Fardín i ha assegurat que la situació de la llibertat de premsa s’ha deteriorat sota el govern de Javier Milei.
Reporters Sense Fronteres
Segons ha explicat, aquestes amenaces provenien de persones vinculades a les forces de seguretat i ha citat dades de Reporters Sense Fronteres que, segons ha dit, evidencien un descens de l’Argentina en els rànquings internacionals de llibertat de premsa.
Malgrat això, ha afirmat que espera poder tornar algun dia al seu país i ha assegurat que continua mantenint-hi un fort vincle emocional.
Nou llibre
Durant la jornada també presenta el seu llibre ‘La odiocracia. Al fondo, a la derecha’ en un espai de reflexió sobre l’actual context polític i social i l’auge dels discursos d’odi.
Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació: