TOP
Deposició de l’orgànica a planta de transferència un matí de temporada. Foto: CIF

Rectificació: Formentera recicla el 25% dels seus residus

La conselleria balear de Medi Ambient presentava ahir dimarts la segona edició de l’informe “Anàlisi del sistema de gestió dels residus municipals a les Illes Balears”, corresponent a l’any 2020.

Descens de la producció de residus
L’informe destaca entre les conclusions principals que el volum de residus generats a Balears el 2020 va ser de 595.392 tones, un 24% menys que el 2019. Aquesta xifra equival a una mitjana de 463 kg per habitant, un 11% menys que l’any anterior.
Per illes, Formentera, amb una producció de 7.559 tones anuals i 430 kg per persona, va generar el 2020 l’1% del total de residus de Balears i va disminuir la seva generació en un 21% respecte al 2019. Mallorca va generar 437.735 tones anuals i 445 kg per càpita, produint el 73% dels residus de les Illes Balears, i va disminuir la seva generació en un 24% respecte a l’any anterior. Menorca va tenir una producció de 45.415 tones anuals i 407 kg per càpita, el 7% dels residus i una reducció del 20%, i Eivissa va produir 104.680 tones anuals i 600 kg per càpita, el 18% dels residus i una reducció del 27%.

D’aquesta manera, l’arxipèlag assoleix els objectius de reducció de residus generats que estableix la Llei 8/2019 de Residus i Sòls Contaminats, tot i que cal tenir en compte que el 2020 va estar marcat pels efectes de la covid. Amb tot, des de la conselleria balear de Medi Ambient es destaca que les xifres del 2020 consoliden la tendència reduccionista que es va iniciar el 2019.

Recollida selectiva
Quant a recollida selectiva, Formentera amb un 25% és l’illa que més residus recicla, tot i que la variació entre el 2019 i el 2020 reflecteix una disminució del 10% en la recollida, una xifra que en la resta d’illes en canvi, fou mínima. A la resta d’illes, l’índex de recollida selectiva és d’un 21% a Menorca, un 20% a Mallorca i un 16% a Eivissa.

Fraccions
Pel que fa a les diferents fraccions, tenint en compte la part proporcional que acaba al rebuig i la que es recull selectivament de cada una d’elles, el paper i cartó i els envasos de vidre són els residus que presenten un índex de recollida selectiva més elevat (60% i 58% respectivament). Els segueixen els envasos lleugers del contenidor groc (52%), la matèria orgànica (8%) i el tèxtil (6%).
Comparant els darrers dos anys crida l’atenció l’augment del 14% en la recollida selectiva d’envasos lleugers, sobretot tenint en compte que l’abundància relativa d’aquesta fracció respecte del total de residus municipals generats ha disminuït un 1% aquest darrer any respecte a l’any anterior.

Lluny dels objectius europeus
Cal recordar que ja l’any passat, Europa exigia reciclar un 50% de tots els residus generats, i la mitjana balear se situa en el 20%. Així, Balears ha d’incrementar principalment la recollida selectiva de matèria orgànica i de tèxtil per a aconseguir els objectius plantejats.

Nous sistemes de recollida
Des de l’executiu autonòmic s’insisteix en la necessitat que els municipis incrementin la seva recollida amb sistemes com el porta a porta o el pagament per bossa generada, i s’apunta també en la necessitat de reduir el desaprofitament alimentari i augmentar la recollida de roba usada, a banda d’allargar el seu ús al màxim.

Gairebé 50 kg de menjar tirats a l’any
Durant l’any passat cada ciutadà balear va generar 463 kg de residus de mitjana. D’aquests, un 40% correspon a matèria orgànica, i d’aquest percentatge, un 27% són aliments que han acabat a les escombraries. Això equivaldria a què durant el 2020, cada resident a les Illes va llençar al contenidor uns 38 kg de menjar. Si a aquesta xifra se li suma el malbaratament alimentari generat als comerços i a la restauració, el nombre s’eleva a 46 kg per persona i any fins a un total de 63.723 tones. En aquest context, el malbaratament alimentari a les llars, comerços i restauració de les Illes Balears representa entre un 27% de la fracció orgànica, un 11% dels residus totals generats.
L’objectiu marcat per al 2030, és la reducció de fins a un 50% del desperdici d’aliments a les llars de balears.

Compartir

Deixa una resposta

PROGRAMES