L’estiu i les aplicacions de cites formen un binomi en el lleure actual. Per debatre com gestionar aquestes noves connexions des de la seguretat i el respecte, Tinder, la Fundació Aspacia i l’associació ALAS van organitzar el passat 7 de juliol a Eivissa el taller participatiu “My Safe Space: Mójate“.
Els micròfons de Ràdio Illa han entrevistat la psicòloga d’ALAS, Sofi Vergara —qui també fou responsable tècnica de l’àrea d’Igualtat del Consell de Formentera—, per analitzar els canvis en les relacions digitals i les estratègies com combatre les violències sexuals, tant dins com fora de les pantalles.
Més enllà de la punta de l’iceberg
Vergara insisteix que cal eixamplar el concepte de violència sexual, sovint reduït als casos més extrems i mediàtics. «El simple fet de parlar a una persona d’una manera molt sexualitzada quan no t’ho està retornant i li és incòmode, és violència sexual. Enviar fotos explícites de genitals sense demanar si l’altra persona les vol, també ho és», adverteix.
La psicòloga posa el focus en les conductes més subtils que passen desapercebudes: «Jo no puc endevinar el nom de la gent només veient-li la cara; tampoc puc saber si li agrada que li agafin els cabells, si prefereix abraçades o petons. No tenir en compte l’altra persona, les seves necessitats i els seus límits al llarg de la trobada, pot acabar sent violència».
Davant la qüestió de si la immediatesa d’aplicacions com Tinder agreuja aquesta problemàtica, la psicòloga sorprèn amb la seva anàlisi. Tot i reconèixer que l’entorn digital dilueix l’empatia («et veig una vegada i si t’he vist no me’n record»), Vergara recorda que les dades d’abusos continuen apuntant majoritàriament a l’entorn familiar i pròxim. «Potser la immediatesa no n’és la causa. Simplement, tenim una societat on no ens ensenyen a cuidar; el poder és molt golós i sotmetre algú és una via de sortida per a la frustració».
Les “banderes vermelles”
Com a guia per moure’s en els entorns digitals de les aplicacions de cites, Vergara es remet a una campanya recent de la ciutat de Londres: consentiment és preguntar, escoltar i respectar. «La clau és no donar res per descomptat. Preguntar constantment: t’agrada això?, què t’agradaria fer?, com et sents?».
Així mateix, alerta de situacions on la capacitat de consentir queda completament anul·lada: «Si una persona ha begut, ha consumit substàncies o es troba malament, no pot contestar en tota la seva plenitud».
El significat de “Mójate”
La col·laboració entre Tinder, l’expertesa estatal de la Fundació Aspacia i el teixit local d’ALAS va donar vida a una campanya fortament inspirada en el context eivissenc. Segons Vergara, “Mójate” té un doble sentit: l’eròtic i l’activista de “mullar-se” i prendre partit, íntimament lligat a la cultura de l’aigua de l’illa i la seva famosa escena ‘clubbing’. Al taller hi va assistir un perfil absolutament divers: des de joves de 20 anys fins a persones de 50, incloent-hi dones, homes, identitats no binàries i diferents orientacions sexuals.
Eines de seguretat: individuals i col·lectives
Per acabar, la psicòloga d’ALAS recomana explorar a fons les opcions de seguretat que ofereix la mateixa aplicació i que molts usuaris desconeixen, com el reconeixement fotogràfic integrat: «Tinder verifica a través d’un vídeo instantani que ets qui dius ser i et posa un tic blau. Pots filtrar per parlar només amb perfils verificats i així saps que no has quedat amb en Manolo i se’t presenta la Carmen». Altres opcions útils són el bloqueig de contactes de l’agenda per evitar trobar-te amb familiars o caps de la feina.
Fora de l’entorn digital, Vergara clou l’entrevista recordant pautes bàsiques de protecció que mai passen de moda: «Aprendre a dir que no en qualsevol moment, quedar en llocs públics o en bars de referència on el cambrer et conegui i puguis fer-li un senyal, avisar les amigues i deixar la localització activada». Tot i això, recorda que la seguretat no és una responsabilitat exclusivament individual: «El teixit col·lectiu i continuar transmetent aquest coneixement entre nosaltres és el més important».