Avui al ‘De Far a Far’ de Ràdio Illa i amb motiu de la commemoració del Dia Mundial de l’Art amb tres artistes de l’illa, en Fran Lucas Simón, na Teresa Matilla i na Laura Laroca.
Els inicis
Fran Lucas Simón ha explicat que el dibuix l’ha acompanyat des de sempre: “De petit, com tots els infants, dibuixava abans d’escriure, i no vaig deixar mai de dibuixar. Després vaig anar a acadèmies de pintura i a Belles Arts”.
Goya
Teresa Matilla ha recordat un moment determinant quan tenia 12 anys: “De petita se’m donava bé pintar i ballar, però vaig decidir dedicar-me a la pintura després d’una excursió al Museu del Prado, quan vaig veure ‘Saturn devorant els seus fills’ de Goya. Va ser un impacte tan fort que vaig voler arribar a transmetre allò que aquell quadre em va fer sentir”.
Miró
Per la seva banda, Laura Laroca ha explicat un recorregut més discontinu: “Des de petita sempre he tingut contacte amb l’art. Quan vaig veure una exposició del Museu Reina Sofía i vaig descobrir Miró, em va despertar molta curiositat. Vaig voler estudiar art, però en aquell moment em vaig fer enrere i vaig estudiar història. Més tard, després d’una etapa laboral i un moment d’estrès, vaig tornar a l’art com una pràctica terapèutica que es va convertir en la meva professió”.
Què és l’art avui?
La conversa ha derivat cap a la definició de l’art contemporani i la seva evolució. Laura Laroca ha explicat que, avui, l’art no es defineix per disciplines tancades sinó per processos personals: “En l’art contemporani cada artista defineix les seves disciplines i llenguatges. Es construeix un cos d’obra a partir de la manera com entén el món i el vol expressar. No hi ha manifestos únics com en les avantguardes, sinó que cada artista crea el seu propi”.
Teresa Matilla ha remarcat la importància de la matèria i la tridimensionalitat en la seva pràctica: “Treballo amb la tridimensionalitat, enganxo materials, trenco el llenç i li dono volum. M’agrada crear buit i deixar que la llum hi passi”.
Els participants han coincidit que les etiquetes tradicionals com “pintor” o “escultor” s’han quedat curtes, i que el terme “artista visual” serveix només per simplificar una realitat molt més diversa.
Art i precarietat
Un dels punts centrals del debat ha estat la dificultat de viure exclusivament de l’art. Els participants han coincidit que, tot i que existeix mercat, la realitat és complexa. Laura Laroca ha assenyalat: “No és la situació ideal, però és una possibilitat que cal aprofitar”. També ha recordat que molts artistes necessiten una feina paral·lela per poder sostenir la seva pràctica.
Teresa Matilla ha explicat la diferència amb altres disciplines: “Nosaltres creem al taller i després l’obra es ven o no. No és com la música o la dansa, on el treball es paga en el moment de la creació”. Fran Lucas Simón ha destacat com la digitalització ha canviat el sector: “Ara tot passa per les xarxes socials, hi ha artistes que es promocionen i es financen ells mateixos”.
Tardor d’Art i situació a Formentera
Quant a la situació de l’art a Formentera i el paper de la Tardor d’Art, els participants l’han destacat com una peça clau del calendari cultural de l’illa. També han posat en valor el Mercat Artístic de Sant Ferran, del qual Fran Lucas ha dit que és possible que sigui únic en el seu gènere a les Balears.
Més que una exposició
Segons han explicat els convidats, la Tardor d’Art és molt més que una exposició: és un espai independent que transforma diversos punts de l’illa en escenaris de creació contemporània, amb exposicions, tallers, performances i música. Aquesta combinació converteix l’esdeveniment en una trobada artística en combustió.
Qué Celeste
Tanmateix, també han alertat que aquest potencial no s’està aprofitant del tot. Han subratllat que la Tardor d’Art no està tenint la repercussió que mereix. A més han destacat el component artístic del Qué Celeste, un festival que, segons diuen, aporta solucions; ja que transforma els residus en art.
Espais culturals
Un altre dels punts clau ha estat la manca d’espais culturals a l’illa. Els artistes han coincidit que Formentera no disposa de prou sales d’exposició ni espais de producció adequats, fet que limita el desenvolupament de projectes i dificulta la continuïtat del treball artístic.
Un exemple que ha sortit duran la conversa és el Centre Antoni Tur Gabrielet, que tot i reconèixer el seu potencial han lamentat haver de supervisar ells mateixos l’espai mentre estan exposant. També han assenyalat la manca de tallers així com de residències per a artistes, que permetin intercanvi i enriquiment mutu entre creadors locals i internacionals.
Insularitat i aïllament
En aquest sentit, han definit Formentera com un territori alhora privilegiat i complex: un espai amb una gran força creativa, però condicionat per la seva insularitat i per la manca d’infraestructura cultural. Aquesta situació obliga molts artistes a dependre de plataformes digitals o a treballar en condicions d’aïllament.
Art local
També s’ha fet una crida a la implicació del teixit econòmic de l’illa, especialment del sector turístic i empresarial. Els participants han defensat que l’art local hauria de tenir més presència en hotels, espais públics i projectes privats, com una manera de reforçar la identitat cultural de Formentera i, alhora, generar oportunitats per als creadors.
Segons han apuntat, invertir en art local no només beneficia els artistes, sinó que també aporta valor afegit al model turístic de l’illa, ja que ofereix experiències úniques i vinculades al territori.
Projectes actuals
Pel que fa als projectes actuals, Fran Lucas Simón ha explicat una pràctica molt vinculada al dia a dia: “Estic treballant en una exposició, avui pintaré un mur i després tenc classes amb alumnes. La vida de l’artista no és romanticisme, és un treball com qualsevol altre”. També ha insistit en el procés d’assaig i error: “Tot és prova i error, fins que alguna cosa funciona. I després s’ha de treballar molt al taller”.
Teresa Matilla ha explicat que està fent una sèrie d’obres a partir d’un llibre de poesia i Laura Laroca, per la seva banda, ha detallat el seu moment actual de treball, especialment vinculat al Mercat de la Mola: “Estic adaptant la meva obra al context del mercat. Treballo amb el concepte de pintura expandida, que permet incorporar altres disciplines i formats”.
Al mateix temps, ha explicat un segon projecte profundament arrelat a Formentera: “Estic desenvolupant una obra vinculada al territori, utilitzant elements abandonats per turistes per reflexionar sobre el consum i l’impacte del turisme a l’illa”.
Podeu escoltar l’espai sencer a continuació: