Cati Verdera, veïna del Torrent de s’Alga, ha explicat a Ràdio Illa que li han tornat a robar diverses lloses del mur de pedra seca de la casa on resideix, a la finca de sa Plana d’en Mateu.
Verdera ha explicat que després de marxar uns dies de vacances s’ha adonat de l’espoli, que ha afectat “tres o quatre” pedres “de 50 x 40 cm aproximadament”. En el seu lloc ha trobat pedres de mida petita, per dissimular el forat que ha quedat a la paret. Així mateix, en alguns dels casos, la desaparició de les lloses ha agreujat els esportells que presentava el mur, ja que les pedres de grans dimensions que coronen les parets els hi donen consistència.
És la segona vegada que Verdera denuncia un robatori d’aquestes característiques, després del que va patir el juliol de 2019. Verdera ha assenyalat a Ràdio Illa que ha comptabilitzat almenys mitja dotzena de veïns de la zona des Torrent de s’Alga que també han patit robatoris similars i amb qui vol coordinar una denúncia conjunta a la Guàrdia Civil.

La reacció del Consell
D’altra banda, Verdera ha assenyalat que s’ha posat en contacte amb ella la consellera de Patrimoni, Raquel Guasch, “per oferir ajuda”. La veïna des Cap ha agraït aquest gest i ha assegurat que “tota ajuda és bona perquè cal fer pinya” per combatre aquests espolis. Cal esmentar que el juliol de 2019 el Consell de Formentera obrí un expedient administratiu pel robatori de pedres d’enllosats de parets de pedra de la zona del cap de Barbaria. De fet, el Pla Territorial Insular de Formentera, en el seu article 63, atribueix valor etnològic a les construccions de pedra seca, i prescriu que en les parcel·les en sòl rústic on es prevegi la construcció d’habitatges s’hauran de mantenir i reconstruir les feixes, parets o altres elements de pedra.

Els murs pagesos, patrimoni de la humanitat
En la convenció de la UNESCO celebrada el novembre de 2018 es va acordar inscriure com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat la tècnica de construcció de la paret seca, acceptant així una candidatura impulsada per vuit països de la conca mediterrània, entre ells Espanya, i a la que Formentera va donar suport. La tècnica constructiva de les parets pageses de les Pitiüses i de la resta de Balears, així com de vuit comunitats autònomes més estan incloses en la llista del Patrimoni Mundial.