TOP
La serp de ferradura ha set detectada a la savina.

Vista a Formentera: “La serp de ferradura és més agressiva per la sargantana”

Víctor Colomar, tècnic del COFIB (Consorci de Recuperació de Fauna de les Illes Balears), analitza a Ràdio Illa la recent detecció d’un exemplar de serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis) a Formentera. Colomar aclareix que el rèptil únicament va ser gravat en vídeo a la Savina, i no se’l va poder capturar. Com corrobora el tècnic, probablement l’ofidi hauria arribat en ferri des d’Eivissa, on aquesta espècie està ben estesa. És possible que l’animal hagués viatjat desapercebut, amagat en els baixos d’un vehicle, com ja s’ha registrat en casos de serps localitzades en entorns plenament urbans, com en els carrers de Vila.

Així mateix, l’especialista assenyala que els darrers anys també s’han fet albiraments a Formentera de serps “dubtoses”, en el sentit que no pareixien ser serps blanques (en castellà, ‘de escalera’: Zamenis scalaris), l’espècie invasora que des del 2014 s’ha identificat a Formentera, de manera que no es descarta que la serp de ferradura pogués tenir una presència prèvia a la nostra illa, tot i que no significativa.

Una espècie més agressiva
Colomar ha assenyalat algunes característiques d’aquest ofidi, com que “aparentment a Eivissa sembla [que les serps de ferradura] tenen un impacte més gran sobre les sargantanes”, a més de menjar rosegadors i ocells de mida petita. En aquest sentit, el tècnic destaca que aquestes serps es mouen més de pressa i són més agressives que la serp blanca. Així mateix, són més gruixades i llargues, superant els 180 cm de longitud (en comptes dels 150 cm de la serp blanca). Ara bé, Colomar precisa que aquesta espècie no representa cap perill per a l’ésser humà i precisa que no és verinosa.

El gat, més perillós que la serp blanca
Sobre la campanya d’enguany per a l’erradicació de la serp blanca a Formentera, el responsable del COFIB ha indicat que amb el doble de trampes respecte de l’any passat (gairebé 400), les captures no s’han doblat, sinó que s’han mantingut a un nivell similar al de 2021, “entre 650 i 700”, cosa que, segons Colomar, és un senyal que permet ser optimistes amb relació a la futura desaparició d’aquesta espècie invasora.
Les trampes continuen instal·lades en el quart de Xaloc de la Mola (Sud-est), tot i que de forma puntual s’han vist serps en altres bandes. En aquest sentit, Colomar indica que el sistema de captures mitjançant trampes no funciona bé en àrees en què hi ha baixa densitat de població.
Sobre la dieta de les serps blanques, el tècnic descriu que s’alimenten bàsicament de rosegadors, ocells menuts (passeriformes) i sargantanes. Ara bé, recorda que no s’ha apreciat un descens significatiu de la població de sargantanes a la zona més afectada de la Mola. En aquesta línia, Colomar fa referència a Menorca, on la serp blanca conviu amb les sargantanes. En últim lloc, l’expert del COFIB apunta que avui en dia, més que la serp blanca, el que suposa un perill per la pervivència de les sargantanes són els gats.

Compartir

PROGRAMES