Un estudi pioner dut a terme a les Pitiüses ha confirmat la presència de diverses espècies de taurons i ratjades mitjançant l’anàlisi d’ADN ambiental, una tècnica innovadora que permet identificar fauna marina sense capturar animals ni obtenir imatges directes. El projecte ha estat impulsat pel Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa), en col·laboració amb la Universidad de Oviedo, el Fons Mundial per la Natura (WWF) i la Societat pel Desenvolupament de les Comunitats Costaneres, amb el finançament d’IbizaPreservation i el suport de l’Ajuntament de Sant Josep.

Mucoses, restes de pell o partícules

Segons ha explicat Xisco Sobrado, responsable de l’àrea marina del GEN-GOB, l’estudi es basa en l’ús de l’ADN ambiental, una tècnica relativament nova que consisteix a recollir mostres d’aigua de mar i analitzar els rastres genètics que hi deixen els animals, com ara mucoses, restes de pell, partícules o excrements. “A partir d’aquest material genètic es fa una anàlisi mitjançant PCR i es compara amb llibreries genètiques per identificar totes les espècies presents a la mostra”, ha detallat.

Dues espècies de taurons i sis de ratjades

En aquesta primera campanya, destinada a obtenir una visió inicial de la dimensió de les poblacions a les Pitiüses, s’han identificat dues espècies de taurons i sis de ratjades. Entre els taurons destaca el cassó, una espècie que pot arribar als dos metres de longitud, molt migratòria i difícil d’observar, així com la moixina. Pel que fa a les ratjades, Sobrado ha remarcat que es tracta d’espècies de les quals hi havia pocs albiraments, tot i que darrerament han augmentat.

L’estudi planteja diverses hipòtesis per explicar la presència i l’augment d’albiraments d’algunes d’aquestes espècies, com ara els canvis en la temperatura de l’aigua o en els corrents marins, que podrien afavorir que es desplacin més a prop de les costes pitiüses i s’hi concentrin. S’han detectat espècies com el Galeus melastomus (moixina) o la Torpedo marmorata (ratjada tremolosa), la manta (Mobula mobular) i el cassó, del qual encara no es coneixen amb claredat les rutes de desplaçament a escala mediterrània.

Àrees d’actuació

Les mostres s’han recollit en zones d’entre cinc i cinquanta metres de fondària, incloses àrees protegides de la Xarxa Natura 2000 i reserves marines. Segons Sobrado, també s’han utilitzat punts accessibles des de platges i cales per facilitar el mostreig. A Formentera, totes les espècies detectades s’han localitzat a zones com la Mola o la reserva de Punta de sa Creu, mentre que a Eivissa s’ha mostrejat, entre d’altres punts, l’àrea de Tagomago. La manta raya s’ha detectat a nivell de tot l’àmbit pitiús.

Nombre d’individus

En total, en aquesta primera fase s’han recollit 44 mostres d’aigua, de les quals un 30 % han donat resultats positius. Tot i així, Sobrado ha advertit que aquesta fase “no és suficient per dimensionar poblacions”, ja que la tècnica és principalment descriptiva i serveix per confirmar presències, però no per calcular el nombre exacte d’individus. Per això, ha subratllat la importància de continuar el mostreig en diferents èpoques de l’any, tant a l’hivern com a l’estiu, per entendre millor els patrons de presència i moviment, així com la col·locació de transmissors i marques satel·litals en algunes ratjades, fet que permetrà obtenir informació clau sobre els seus hàbitats, moviments i zones de pas.

Mala fama dels taurons

El responsable del GEN-GOB també ha volgut desmitificar la mala fama dels taurons. “Fan el seu tipus de vida, no són espècies perilloses per a les persones i són absolutament necessàries per a l’equilibri de l’ecosistema marí”, ha afirmat, recordant que aquestes espècies formen part natural de les aigües balears.

Reserves marines

L’entrevistat ha traslladat que aquestes dades seran útils per millorar la gestió de les reserves marines de les Pitiüses i reforçar la protecció d’espècies com el cassó o la manta raya, catalogades en perill al Mediterrani.

Finalment, Sobrado ha destacat que estudis com aquest, que ja s’han realitzat a tot l’arxipèlag balear i en col·laboració amb zones marines d’Andalusia.

Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació: