A partir del 10 d’abril de 2026, entra en vigor la reforma de la llei de reincidència, una modificació del Codi Penal que suposa un canvi important en la manera de castigar els delictes lleus de furt comesos de manera reiterada. La notària Shadia Nasser, col·laboradora del programa, ha explicat que la reforma introdueix un nou enfocament per fer front a una problemàtica que durant anys havia generat debat jurídic i social.
Reincidencia com a agreujant
Segons ha detallat Nasser, fins ara la reincidència s’entenia com un agreujant de responsabilitat penal quan una persona era condemnada per delictes de la mateixa naturalesa o similars. El problema, però, era que moltes de les infraccions més habituals, com els petits furts inferiors a 400 euros, havien quedat en una zona grisa després de la reforma penal del 2015.
Reforma 2015
La col·laboradora recorda que amb aquella reforma es va eliminar la distinció tradicional entre delictes i faltes, i moltes conductes que abans es consideraven faltes van passar a ser delictes. Això va provocar, segons Nasser, situacions desproporcionades i es va tombar per la Justícia.
Nova normativa
Amb la nova normativa, això canvia de manera radical. La reforma estableix que a partir de tres delictes de furt, encara que siguin de quanties petites, es podrà considerar reincidència i imposar penes de presó d’entre tres i sis mesos.
Multes i insolvència
Segons Nasser, la llei vol “posar fi a la sensació d’impunitat per insolvència”, perquè fins ara molts condemnats acumulaven multes que simplement no abonaven. Amb la nova regulació, el fet de repetir els furts deixa de tenir una resposta merament econòmica i passa a tenir conseqüències penals més severes.
Eines judicials
La reforma també amplia les eines judicials per controlar aquests delinqüents habituals. Entre altres mesures, permetrà dictar ordres d’allunyament de determinats municipis o zones comercials, i si aquestes es vulneren, es podrà perseguir també un delicte de trencament de condemna.
Telèfons
A més preveu que els robatoris de telèfons mòbils està castigada amb penes d’un a tres anys, independentment del valor del dispositiu.
Palau Ideal
Durant la conversa, Shadia Nasser també ha parlat d’un monument singular: el del Palau Ideal del carter rural francès Ferdinand Cheval.
Cheval, considerat durant anys “el boig del poble”, va començar la seva obra l’any 1889, després d’ensopegar amb una pedra de forma insòlita durant la seva ruta de repartiment. Aquella troballa va despertar en ell una obsessió creativa: cada dia recollia pedres mentre feia de carter i, a casa, les anava unint amb argamassa i ciment.
33 anys després
Sense estudis artístics ni formació acadèmica, i inspirant-se únicament en revistes il·lustrades i postals que repartia, va construir durant 33 anys un palau de prop de 14 metres d’alçada, un collage arquitectònic amb referències als cinc continents que alguns han comparat amb l’univers oníric de Gaudí.
Cementeri
Nasser destaca que Cheval “entenia perfectament com funcionava la llei”. Quan va voler ser enterrat dins del seu palau, les normes urbanístiques li ho van impedir perquè es trobava en sòl urbà. Lluny de resignar-se, va decidir construir una segona obra dins del cementeri municipal: la seva pròpia tomba, coneguda com la Tomba del silenci sense fi, on finalment va ser enterrat.
Podeu escoltar l’espai sencer a continuació:
