José Luis Verdera, propietari de l’antic i del nou Pelayo, ha explicat avui a Ràdio Illa els orígens d’un dels establiments més coneguts de Migjorn, una història que va començar fa gairebé mig segle. “Quan vaig sortir de l’escola vaig començar amb mon pare; jo tenia gairebé 14 anys”, recorda.
“No hi havia res”
Verdera explica que, en aquell moment, “allà no hi havia res”. Primer varen començar amb un petit quiosc de platja i, més endavant, varen obrir el restaurant al terreny de darrere. Abans d’això, el pare de José Luis havia regentat durant deu anys el bar Sa Bodega i també havien estat tres anys al Platé.
El nom, ‘Pelayo’
El nom del Pelayo té origen en l’antiga família salinera que vivia a la zona on s’ubicava el restaurant. “Hi havia una casa molt grossa d’una família que es deia Pelayo”, explica. Segons relata, a la zona encara es conserven restes dels antics saladers: “Hi treien el peix i el salaven; encara hi ha teules i es veuen els fonaments”. Quan varen haver de posar nom al local, varen decidir mantenir el de la família que havia viscut allà.
Alemanys
Sobre els primers anys del negoci, Verdera recorda que “tot eren alemanys” i amics de son pare. Amb el temps, però, el turisme va anar creixent i també es varen construir més establiments a l’entorn.
Diumenges de paella
Des dels inicis, els diumenges varen començar a preparar la ja famosa paella del Pelayo. Tot va començar amb una recepta pensada per a cinquanta comensals i feta amb llenya. “Als alemanys els agradava molt veure com es feia i la gent s’ho passava molt bé”, comenta. Amb els anys, la popularitat de la paella es va disparar fins al punt d’arribar a cuinar-ne per a set-centes persones. “La veu va començar a córrer i els clients varen créixer exponencialment”, explica.
Turisme italià
L’arribada del turisme italià també va marcar una nova etapa. “Va ser totalment diferent. Els italians que varen venir al principi eren molt joves i després va començar a venir un altre tipus de gent”, exposa. Tot i els canvis, assegura que al Pelayo “sempre hi havia bon ambient”. De fet, afirma que el 90% dels clients són persones conegudes de fa molts anys amb qui ha acabat creant un vincle personal.
Música des d’una llanxa
Entre les moltes anècdotes viscudes al restaurant, recorda una relacionada amb la música i les festes a la platja. “Ens varen posar problemes amb la música perquè hi havia aglomeracions”, relata. Tot i això, explica que en una ocasió els músics varen arribar per mar amb una llanxa i que el va sorprendre veure tota la gent ballant a la platja.
Negoci familiar
Verdera també parla amb emoció de la seva família i del paper que ha tingut el restaurant en les seves vides. Els seus fills pràcticament hi han crescut. “S’enduien el petitó a la platja; hi havia tanta confiança”, recorda. Ara, els fills també han estudiat hostaleria i tenen la intenció de continuar amb la tradició familiar.
Al llarg dels anys, José Luis Verdera ha treballat colze a colze amb la seva dona —a qui va conèixer a Formentera— i amb els seus fills. També destaca que molts dels treballadors fa anys que formen part de l’equip i que han mantingut una plantilla molt estable.
“M’ha tocat la loteria”
Sobre la nova etapa al restaurant des Cap, explica que mai no s’hauria imaginat poder-lo gestionar. “M’agradava molt, però no pensava que me’l poguessin llogar perquè sempre havia sentit que hi havia molta gent darrere”, assegura. Ara diu que està “molt content” i que “li ha tocat la loteria”. “Estic molt bé i aquella gent no em posa cap problema”, assenyala.
“El client mana”
La famosa paella continua formant part de la proposta gastronòmica perquè, segons diu, “el client és qui mana i a sa gent li agrada molt”. Tot i això, han incorporat més plats de carn i brasa per adaptar-se al nou entorn. També ofereixen plats del dia: “Pels treballadors està bé fer un platet diferent cada dia, i és el primer que es ven”. Verdera explica que molts clients habituals del Pelayo de Migjorn ja han anat fins as Cap per visitar-los i assegura que “dona molta força que la gent et segueixi”. Entre els plats que recomana en aquesta nova etapa destaca el cabrit al forn amb verduretes.
Evolució de Formentera
Quan parla de l’evolució de Formentera, però, es mostra crític. “Ha canviat, per jo, a pitjor; s’han carregat l’illa, l’han fotuda a fons”, lamenta. “Jo me l’estimo molt, però li han llevat tota la gràcia: els quiosquets, la platja… em fa llàstima”. Tot i això, també reconeix que el sector de l’hostaleria s’ha professionalitzat i ho valora positivament.
“Els veïns el trobaven a faltar”
Finalment, bromeja amb el nom del nou establiment: “Uns anys també es dirà Es Cap; no li vull llevar el nom, farem una truita i ja està”. El local obre de 8.00 a 16.00 hores i de 20.30 hores fins al tancament. Segons explica, els veïns i els clients han rebut molt bé la reobertura: “La gent trobava a faltar aquest punt de trobada”.
Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació:
