Rita Costa, presidenta de la Comunitat de Regants de Formentera; Pep Mayans, un dels regants; i Fernando Fernández, director general d’Agricultura del Govern balear, han abordat la finalització de les obres de consolidació i modernització del sistema de regadiu, un projecte que ha comptat amb una inversió d’1,28 milions d’euros finançats amb fons europeus Next Generation. La millora afecta les 82 hectàrees de cultiu proveïdes pels 75 hidrants de la xarxa, que utilitzen aigua de la bassa d’aigües residuals depurades.
Què s’ha fet?
Fernando Fernández, ha explicat que la inversió s’ha centrat en tres actuacions principals. La primera és la instal·lació d’un sistema de decantació lamel·lar que filtra i fa neta l’aigua abans que entri en el circuit de reg, eliminant el problema de terbolesa, algues i excés de salinitat que arrossegava l’aigua procedent de la depuradora. La segona és la millora de l’eficiència energètica de les diferents fases del sistema, que estava sobredimensionat en consum elèctric. La tercera és la instal·lació d’un sistema de telecontrol en tots els hidrants, que permet als agricultors regar a distància i amb molta major precisió, reduint el consum d’aigua.
El resultat és que la salinitat de l’aigua, que en alguns moments va arribar a 7.000-8.000 parts per milió, se situa ara entorn de 1.700, molt per sota del límit de 3.000 que estableix el Pla Hidrològic de les Illes Balears. Amb aquesta qualitat ja és possible regar ferratges, cereals, tomates, pebreres, oliveres i fruiteres. Els tubercles i altres productes que creixen sota terra queden exclosos per normativa sanitària, per a evitar el contacte de l’aigua regenerada amb el fruit.
La bassa, al 55% de la capacitat
La bassa de reg, amb una capacitat de 80.000 metres cúbics, es troba al 55% de la seva capacitat a l’inici de la temporada de reg, que s’estén de maig a octubre, un nivell encara una mica just per a cobrir tota la temporada, segons exposa Fernández. L’aigua, ara com ara, no té cost per als usuaris, gràcies a una subvenció del Consell que es mantindrà almenys durant 2026.
La inversió, finançada a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, ha estat l’única de les previstes a les Balears en aquest marc que ha arribat a completar-se. Fernández ha destacat la bona relació entre la Conselleria d’Agricultura i el Ministeri com a clau d’aquest resultat.
