El papa Lleó XIV ha aprovat la beatificació de vint sacerdots de la diòcesi d’Eivissa i Formentera que van ser assassinats als primers mesos de la Guerra Civil espanyola. Segons ha explicat el bisbe d’Eivissa i Formentera, Vicent Ribas, es tracta d’un fet històric per a les Illes Balears, ja que serà la primera cerimònia de beatificació que se celebrarà a l’arxipèlag.
2008
En una entrevista a Ràdio Illa, Ribas ha assenyalat que el procés es va iniciar l’any 2008 i ha requerit una llarga tasca de recopilació de documentació i testimonis per acreditar que aquestes persones van morir per motius relacionats amb la seva fe cristiana.
Què és la beatificació?
El bisbe ha explicat que la beatificació és un reconeixement oficial de l’Església a aquelles persones que “van donar la vida per fidelitat a Crist”. En el cas dels màrtirs, com els vint sacerdots pitiüsos, no és necessari acreditar cap miracle previ, ja que el martiri és considerat el màxim testimoni de fe.
Juan Torres Torres
Dels vint religiosos inclosos en la causa, dinou eren sacerdots eivissencs i un era formenterer, Joan Torres Torres, que exercia com a rector del Pilar de la Mola. Ribas ha relatat que Torres havia estat ordenat feia poc més d’un mes quan va ser assassinat. Segons ha explicat, el jove sacerdot encapçala la causa de beatificació i és considerat una de les figures més representatives d’aquest grup de màrtirs.
“Odi a la fe”
Ribas ha destacat que la investigació ha requerit anys de treball per reunir testimonis i documentació històrica. L’objectiu ha estat demostrar que les víctimes van ser assassinades “per odi a la fe” i que van mantenir les seves conviccions religioses fins al final.
Memòria històrica
Durant l’entrevista també s’ha abordat el debat sobre la memòria històrica, arran d’una entrevista del president del Forum per la Memòria d’Eivissa i Formentera a la Cadena Ser, i les diferents interpretacions dels fets ocorreguts durant la Guerra Civil. Segons el que s’explica en l’esmentada entrevista, Juan Torres Torres va rebre els membres de l’exèrcit republicà armat. El bisbe ha defensat que la causa de beatificació s’ha centrat exclusivament en la dimensió religiosa dels fets i en el testimoni de fe dels sacerdots, sense valorar qüestions polítiques. En aquest sentit ha assegurat que el sacerdot va defensar el seu temple.
Reconeixement de les víctimes
Preguntat per les crítiques formulades des d’alguns sectors sobre una possible asimetria en el reconeixement de víctimes d’un i altre bàndol, Ribas ha afirmat que qualsevol persona que hagi defensat la dignitat humana i la seva fe fins a les darreres conseqüències mereixeria ser reconeguda, sempre que es compleixin els requisits establerts per l’Església.
Celebracions a totes les parròquies
La beatificació es formalitzarà mitjançant la lectura d’un decret papal durant una celebració litúrgica presidida per un representant del Vaticà. Durant l’acte es descobrirà una imatge amb els nous beats i es presentaran les relíquies conservades dels sacerdots.
Amb motiu de l’aprovació de la causa, la diòcesi ha ordenat celebrar misses d’acció de gràcies a totes les parròquies abans del 4 de juliol. A més, aquest dimarts, coincidint amb la festivitat de Sant Joan Baptista, les campanes de totes les esglésies d’Eivissa i Formentera han repicat al migdia en senyal de gratitud.
Un retaule a la catedral
El bisbe també ha anunciat la creació d’un nou retaule a la catedral d’Eivissa dedicat als vint màrtirs. L’obra inclourà igualment la figura del beat Salvi Huix Miralpeix, bisbe d’Eivissa entre 1927 i 1932, que va ser assassinat durant la Guerra Civil després del seu trasllat a la diòcesi de Lleida i que ja havia estat beatificat anteriorment.
Lucas Ramon Torres
Abans d’abordar la qüestió de la beatificació, Ribas també ha recordat la figura del sacerdot formenterer Lucas Ramon Torres, mort recentment. El bisbe ha destacat els seus 69 anys de ministeri sacerdotal i l’ha definit com una persona “molt estimada” a Formentera.
Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació:
