Coincidint amb la celebració de les recents jornades de l’orgull LGTBIQA+ crític a Formentera, el debat social sobre la vigència i la necessitat d’aquestes reivindicacions ha tornat a sortir al carrer. Davant els clàssics qüestionaments de caire heteronormatiu —com ara la demanda d’un “dia de l’home” o de “l’heterosexual”—, la psicòloga Vanessa Parellada ha ofert una anàlisi des de la perspectiva de la salut mental i la teràpia per desmuntar els prejudicis silenciosos que encara perduren a la nostra societat.
El pes de la discriminació silenciosa
Més enllà de les agressions físiques o els insults directes, Parellada adverteix de l’existència d’una discriminació molt més subtil però altament desestabilitzadora per a les persones del col·lectiu LGTBIQA+. Per entendre el fenomen, la psicòloga proposa un exercici d’empatia directa cap a la població majoritària: “Recordeu quan vau sortir de l’armari com a heterosexuals?”. La resposta és no, precisament perquè la societat pressuposa l’heterosexualitat com el punt de partida unívoc.
Aquesta asimetria social provoca que les persones no normatives es vegin abocades a un procés d’exposició constant al llarg de la seva vida, havent de decidir si revelen la seva orientació o identitat en situacions tan quotidianes com una nova feina, una consulta mèdica o en l’àmbit familiar. És el que en psicologia es coneix com a hipervigilància: una anàlisi constant de l’entorn per avaluar si un espai és segur o si s’exposen a l’assenyalament. D’aquí neix la importància de les etiquetes o els espais classificats com a LGTBI Friendly, els quals actuen com a refugis on relaxar aquesta alerta interior.
“Sortim a la cursa de la vida des d’una posició molt més avançada que les persones que neixen amb alguna cosa que no és normatiu”, exposa la psicòloga.
Confondre el que és ‘normatiu’ amb el que és ‘normal’
Un dels eixos de la reflexió de Parellada ha estat la diferenciació estadística i política entre el concepte de “normal” i el de “normatiu”. Utilitzant la campana de Gauss com a metàfora de la variabilitat humana, la psicòloga recorda que la diversitat és la vertadera norma estadística. Tanmateix, indica que el model de “família normativa” (home, dona, casats i amb fills) amb prou feines representava un 30% de la realitat social en estudis recents, relegant a la consideració d’anomalia models tan comuns com les mares solteres, les parelles sense fills o les famílies homoparentals.
Aquesta rigidesa del model tradicional s’ha traduït històricament en patologització. Parellada assenyala que tot i que l’homosexualitat va deixar de considerar-se una malaltia fa relativament poc (l’any 2018), el rastre de la vergonya interioritzada encara es fa palès en les consultes de salut mental. Segons l’experta, en teràpia quan es treballa l’ansietat o la depressió amb persones del col·lectiu, és indispensable aplicar una perspectiva LGTBIQA+ per entendre com l’entorn modela el símptoma. En aquest sentit, ha citat conductes de rebuig familiar actuals, com la voluntat de dissimular la diversitat d’orientació o gènere en els més petits per “protegir l’infant” de les agressions d’altres nens.
El paper de les institucions i el consens local
Amb Parellada també hem repassat els avenços legals contra l’homofòbia legislativa, que a Espanya es remunta a delictes com l’escàndol públic del Codi Penal de 1928 o les teràpies de conversió emparades per la Llei de Vagos y Maleantes durant la dictadura. Avui dia, el Codi Penal s’ha endurit fixant penes de fins a dos anys de presó per a pràctiques pseudo-científiques que miren l’orientació com una patologia sota sigles com l’AMS (Atracció per Persones del Mateix Sexe).
Finalment, s’ha destacat la importància de la pedagogia des de les administracions públiques. A Formentera, des de l’any 2016, recorda Parellada, s’ha mantingut una línia de consens polític a l’hora de penjar la bandera multicolor LGTBIQA+ i donar suport tècnic a la formació de docents i famílies d’infants trans. La celebració de l’orgull esdevé, en paraules de la psicòloga, una “experiència correctora” essencial: una eina política i psicològica per dotar de referents als qui estan en minoria i recordar que lluitar per la igualtat no és una qüestió de partits, sinó un compromís social amb el dret a existir.
Benestar emocional i psicologia
Amb Parellada abordam diversos temes d’interès relacionats amb el benestar emocional i la salut mental. Ens podeu fer arribar els vostres suggeriments a través del WhatsApp 687 42 03 51, el perfil d’Instagram @vanessa_parellada o als correus electrònics vanessaparelladatorres@gmail.com i info@radioilla.cat.
