El periodista Jacinto Antón, un dels noms més reconeguts del periodisme cultural i de reportatges d’El País, fa dècades que passa llargues temporades a Formentera. Coincidint amb la publicació de dos articles dedicats a l’illa —un d’ells una entrevista a la llibretera Carmen Tur i un altre una particular reinterpretació de l’Odissea ambientada a Formentera—, Antón ha compartit als micròfons de Ràdio Illa la seva mirada sobre els canvis que ha experimentat l’illa i els reptes que afronta.
L’entrevista amb Carmen Tur va sorgir, explica, de la relació d’amistat que els uneix des de fa molts anys. Per a Antón, la llibreria Tur Ferrer és “un oasi” al centre de Sant Francesc i un punt de trobada on sovint acaba conversant sobre l’actualitat de l’illa. Precisament aquestes converses el van portar a pensar que Carmen Tur era la persona ideal per protagonitzar una de les conegudes entrevistes “A la contra” que publica periòdicament al diari El País.
El periodista insisteix que parla sempre des de la perspectiva de qui estima profundament Formentera, però recorda que no és resident i que les decisions sobre el futur de l’illa corresponen als formenterers. Tot i això, reconeix que, després de tants estius, sent l’illa com un territori emocional propi.
El model turístic i la desigualtat
Durant la conversa, Antón compara alguns dels debats que viu Formentera amb els que també es plantegen a Barcelona sobre el model turístic. Considera que no existeixen solucions fàcils i defensa que cal pensar molt bé les decisions abans d’aplicar-les perquè les conseqüències poden acabar perjudicant les persones que menys ho mereixen.
Un dels aspectes que més el preocupa és la desigualtat que observa als grans destins turístics. Explica que li costa assumir el contrast entre treballadors que fan llargues jornades laborals sense saber, fins i tot, on dormiran aquella nit, i l’exhibició de luxe que es veu en alguns espais de l’illa.
També considera que Formentera està deixant de rebre aquell visitant de classe mitjana que passava llargues temporades a l’illa, consumia al petit comerç i coneixia el territori, mentre que ara observa un turisme més orientat a experiències de luxe i estades molt curtes. “S’està perdent una mica la poètica de la illa en favor d’una velocitat de consum que potser és el que pot matar Formentera”.
La personalitat pròpia de Formentera
Per a Antón, un dels grans valors de l’illa és la seva personalitat. Explica que, segons acostuma a dir la seva dona, Formentera és “sol, sorra i paisatge”, i considera que aquesta identitat és diferent de la d’altres illes de la Mediterrània.
En aquest sentit, lamenta que, de vegades, es busquin fórmules de consum ràpid associades a la moda o al luxe quan, al seu parer, l’experiència autèntica de Formentera requereix temps, tranquil·litat i una certa predisposició a deixar-se portar pel paisatge i el ritme de l’illa.
També defensa la importància de mantenir una oferta cultural fora dels mesos centrals d’estiu, recordant iniciatives com Formentera Fotogràfica, el Festival de Jazz o la Mitja Marató, que contribueixen a atreure un perfil de visitant diferent.
Formentera.eco i la limitació de vehicles
Antón també explica la seva experiència personal amb el sistema de regulació d’entrada de vehicles de Formentera.eco. Aquest estiu no va obtenir autorització per introduir el seu vehicle habitual, un totterreny antic que utilitza des de fa anys quan passa les vacances a l’illa, i s’ha vist obligat a llogar un altre cotxe mentre el seu roman aparcat davant la casa on s’allotja.
El periodista deixa clar que entén la necessitat de regular la mobilitat i reconeix que les decisions corresponen als residents, però considera que el sistema hauria de contemplar situacions com la seva. També es mostra crític amb alguns aspectes de la gestió del sistema, com les reserves de quota que després no s’utilitzen, i amb la imatge de control permanent que, segons ell, transmeten alguns dels dispositius instal·lats a l’illa.
Malgrat aquestes crítiques, Antón insisteix que entén la voluntat de protegir Formentera i que les seves opinions parteixen exclusivament de l’estima que sent per una illa que considera part del seu “país sentimental”. Per això defensa que qualsevol decisió sobre el futur del territori hauria de buscar sempre un equilibri entre la preservació del paisatge, la qualitat de vida dels residents i l’experiència dels qui fa molts anys que tornen a Formentera.
