L’artista francès Jacques Petit-Jean-Boret, mort el passat 19 de juny a Barjac, al sud de França, als 79 anys, va deixar una empremta profunda en la Formentera dels anys vuitanta. Així ho explica el periodista Carmelo Convalia, que el va conèixer personalment durant la seva etapa a l’illa i que, en una entrevista a Ràdio Illa, ha repassat la trajectòria vital i artística d’un creador que va convertir Formentera en el centre de la seva obra.
Resident gairebé 12 anys a Formentera
Segons Convalia, Petit-Jean-Boret va residir a Formentera entre 1980 i 1992, tot i que posteriorment hi va tornar en diverses ocasions i fins i tot va intentar establir-s’hi de nou l’any 2005. No obstant això, no va aconseguir trobar habitatge i va acabar tornant a França. “La seva idea era quedar-se a Formentera perquè era el seu lloc de referència”, explica.
La Lagartija
El periodista recorda que el va conèixer l’any 1981 al restaurant La Lagartija, regentat per la família de Pierre. Allà, segons relata, l’artista actuava sovint interpretant cançó francesa d’autors com Georges Moustaki o Jacques Brel, així com temes dels Beatles o Bob Dylan. “Va començar realment com a músic i va ser aquí on també va començar primer a dibuixar i després a pintar”, assenyala.
Nova vida creativa
Convalia considera que va ser precisament a Formentera on Petit-Jean-Boret va descobrir la seva faceta artística després d’abandonar el món de l’empresa a França. “Estava cansat de treballar amb vestit i corbata i va decidir començar una nova vida creativa a l’illa”, explica.
Quadre d’una costella de xai i pingüins a la Fonda Pepe
Entre les seves obres més conegudes destaca el quadre d’una costella de xai amb la forma de l’illa de Formentera, una peça que, segons recorda Convalia, continua penjada al menjador de la Fonda Pepe. També cita una altra obra molt reconeixible: la pintura que representa pingüins davant la Fonda Pepe en una Formentera completament nevada, una imatge surrealista que barreja elements reals de l’illa amb escenaris imaginaris.
Realisme i surrealisme
L’entrevistat també recorda un altre dels seus cartells més emblemàtics, amb “una tela esquinçada pel bec d’una gavina” que deixa veure al fons un far amb elements de molí, una composició que, segons Convalia, reflecteix la capacitat de l’artista per combinar el realisme amb el món dels somnis.
Jacques Petit-Jean-Boret
Vida cultural i social
Petit-Jean-Boret també va participar en la vida cultural i social de l’illa. Convalia destaca que va ser l’autor del cartell guanyador del concurs convocat per l’Ajuntament de Formentera per a les jornades MAP-UNESCO de 1985, un esdeveniment que, segons el periodista, “va posar les bases del futur desenvolupament sostenible de Formentera”. També va crear una enganxina contra la urbanització de Can Marroig i va guanyar, l’any 1986, el concurs del cartell d’una campanya de prevenció de la sida a Eivissa.
Eines digitals
Més enllà de la pintura, Convalia destaca el caràcter polifacètic de l’artista. Explica que, després de tornar a França, va continuar desenvolupant la seva creativitat a través de les eines digitals, amb animacions en 3D, art virtual, escultures, ceràmica i música. “És un home que tenia un talent innat per a les arts gràfiques”, afirma.
Sensibilitat i sentit de l’humor
El periodista recorda Petit-Jean-Boret com “un home molt sensible, amb un sentit de l’humor molt fi i molt intel·ligent”, i com una figura habitual de l’ambient artístic de la Formentera dels anys vuitanta i noranta, especialment vinculat a espais com la Fonda Pepe.
Canvis al 2005
Sobre el seu intent de tornar a l’illa l’any 2005, Convalia explica que l’artista era conscient dels canvis que havia experimentat Formentera amb el creixement turístic, però que encara volia recuperar-hi la seva vida. “Va intentar insistentment trobar una casa per quedar-s’hi, però no ho va aconseguir”, relata.
Tota l’obra de Jacques Petit-Jean-Boret es pot consultar al seu web personal, on es recullen les seves pintures, dibuixos, cartells, escultures, treballs en ceràmica, animacions digitals i composicions musicals.
Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació: