La batophora és una alga invasora originària del golf de Mèxic que està “recobrint pràcticament tots els hàbitats de l’estany des Peix” i fins i tot algunes zones pròximes a sa Boca. Així ho ha explicat a Ràdio Illa Enric Ballesteros, investigador del departament d’Ecologia Marina del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas), que ja parlà de la presència d’aquesta alga a l’estany el 2020. El científic, amb 30 anys d’experiència investigant espècies invasores, exposa que aquest fet “és preocupant perquè l’estany és una zona del Parc Natural [de ses Salines] que fins ara tenia unes comunitats marines ben conservades amb espècies d’aquí i aquesta alga ha vengut a trasbalsar-ho tot”.

Ballesteros opina que la batophora s’hauria d’incloure en el Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores, cosa que “permetria implementar mesures perquè no s’expandeixi”. I ha agregat: “A l’estany ja està tot perdut” però les citades mesures podrien impedir que colonitzi un espai pròxim que també ofereix aigües calmades i baixa fondària: sa Torreta, a s’Espalmador.

Biodiversitat amenaçada per una “catifa verda”
En aquest sentit, Ballesteros recorda que la batophora prové dels manglars del Carib, uns espais amb aigües calentes i poc profundes que es troben protegits de l’onatge, i ja ocupa altres ecosistemes del Mediterrani espanyol, com el Mar Menor. Aquesta alga, que podria haver arribat a Formentera aferrada a “un cap o una àncora” d’una embarcació, genera una “catifa verda que recobreix tot [inclús els cascs de les barques] i segurament afecta” a diverses espècies pròpies de l’estany.
Pel que fa a la biodiversitat de l’estany amenaçada, ha assenyalat exemples de la flora submarina, com la “Cymodocea nodosa, la Caulerpa prolifera o la zostera” i ha afegit: “No sabem com pot arribar a afectar a la fauna, com els cavallets de mar, els singnàtids o petits blènnids”.

Detall de la batophora detactada a l’estany.

Ballesteros conclou: “En haver-hi una transformació tan gran de l’ecosistema [per l’arribada de la batophora] no sabem com s’adaptaran aquestes espècies a aquest nou hàbitat que s’ha generat en tan poc temps”.
En canvi, el científic del CSIC apunta que “caldrà veure” si la batophora perjudica la posidònia i precisa que podria tenir efectes sobre parts de la planta ‘no vitals’: “Té una capacitat de posar-se sobre de les fulles envellides de posidònia, que ja no fan la fotosíntesi”.

Les salpes com a oportunitat per mantenir a ratlla la batophora
Així mateix, el veterà investigador descarta la possibilitat d’intentar lluitar contra la presència de la batophora: “Qualsevol actuació encaminada a combatre aquests organismes invasors ha resultat en el 99% dels casos un fracàs amb cost elevat”. I ha indicat que “després d’uns anys d’invasió espectacular, les coses tornen al seu lloc”. Ballesteros declara que “el més assenyat és estudiar com evoluciona i veure si l’ecosistema respon”. I ha esmentat que “cal esperar com reaccionen les comunitats de l’estany, com per exemple les salpes, que es mengen la caulerpa, i potser també els hi agrada la batophora i ens poden ajudar a controlar-la”.