La directora general de Medi Natural i Gestió Forestal del Govern balear, Anna Torres, ha afirmat als micròfons de Ràdio Illa que Formentera encara és a temps d’erradicar les serps invasores, una situació molt diferent de la que viu Eivissa, on la presència d’aquests rèptils ja és generalitzada i posa en greu risc la supervivència de la sargantana pitiüsa.
Estratègia integral per salvar la sargantana
Torres ha explicat que el Govern desplega una estratègia basada en dos grans eixos. D’una banda, el control de les poblacions de serps invasores, amb l’objectiu d’erradicar-les a Formentera i reduir-les al màxim a Eivissa. De l’altra, un programa de conservació de la sargantana que inclou la cria en captivitat en centres especialitzats com el Zoo de Barcelona, Bioparc i altres zoològics de l’Estat, per garantir la preservació dels diferents llinatges genètics de l’espècie.
Paral·lelament, el Govern està impulsant refugis segurs per a la cria “in situ” de sargantanes. El primer ja funciona a Eivissa i està previst ampliar aquesta xarxa amb nous espais i convenis amb propietaris particulars que cedeixin terrenys. Tot i això, Torres ha deixat clar que aquests refugis només poden ser gestionats per l’administració, ja que es tracta d’una espècie protegida i el seu maneig està regulat per la normativa europea i estatal.
Formentera encara no necessita refugis
Pel que fa a Formentera, la directora general considera que, de moment, no és necessari construir aquests refugis perquè la situació encara no és comparable amb la d’Eivissa. Ha recordat que a l’illa només s’ha detectat la serp blanca a la zona de la Mola, una espècie que no té la sargantana com a principal aliment, fet que redueix la pressió sobre aquesta espècie autòctona. No obstant això, ha advertit que, si la situació empitjora, el Govern no descarta implantar també refugis segurs a Formentera.
La prevenció, clau davant els incendis forestals
Torres també ha abordat la campanya de prevenció d’incendis forestals. Ha recordat que el període d’alt risc s’estén de l’1 de maig al 15 d’octubre i que Formentera disposa de personal d’extinció permanent, reforçat amb mitjans aeris procedents d’Eivissa quan és necessari. Tot i això, ha insistit que la clau és detectar qualsevol incendi durant els primers minuts per evitar que es converteixi en un gran foc forestal.
La directora general ha subratllat que la prevenció es treballa sobretot durant l’hivern amb actuacions de reducció del combustible forestal. Ha destacat que el 2025 es van executar vint-i-una hectàrees de treballs preventius a Formentera i ha recordat que es recomana que els propietaris d’habitatges situats en zones forestals mantinguin una franja de protecció d’uns trenta metres al voltant de les cases, així com els accessos nets i segurs.
Espècies invasores: detecció ràpida i col·laboració ciutadana
Sobre la detecció recent d’un niu de vespa oriental a Eivissa i l’expansió del cranc blau, Torres ha remarcat que les espècies invasores són una de les principals amenaces per a la biodiversitat insular. En el cas de la vespa oriental, ha explicat que la ràpida actuació va ser possible gràcies a l’avís d’un ciutadà i que ara s’han instal·lat trampes per comprovar si n’han quedat més exemplars.
Pel que fa al cranc blau, ha indicat que la seva expansió respon als corrents marins i que l’autorització de la pesca recreativa és una eina més per reduir-ne la població, complementant les captures que realitza l’administració.
El canvi climàtic ja transforma el Mediterrani
Finalment, Anna Torres ha advertit que l’augment de la temperatura de la mar és un fenomen impossible de controlar des de l’àmbit local i que ja està modificant la biodiversitat mediterrània. Ha assenyalat que les aigües més càlides afavoreixen l’arribada de peixos tropicals, han desplaçat les zones de nidificació de les tortugues marines cap a les Balears i han fet que espècies com els flamencs passin de ser migratòries a criar de manera habitual a les Salines.
En canvi, ha alertat que espècies immòbils com la posidònia són especialment vulnerables a aquest escalfament. Segons ha explicat, el canvi climàtic pot provocar la mort de determinades praderies i alterar-ne la distribució, tot i que ha remarcat que sí que és possible actuar sobre altres factors, com la qualitat de l’aigua o els abocaments, per reduir l’estrès que pateixen aquests ecosistemes.
