El diputat per Formentera, Llorenç Córdoba Marí, demanarà aquest dimarts a la presidenta del Govern Balear, Marga Prohens, si assumirà i defensarà davant l’Estat que la capacitat ordinària i els llindars de contingència migratòria es calculin de manera individual per a cada consell insular. Segons el diputat, totes dues qüestions parteixen d’una mateixa realitat: considera que les dades de Formentera poden quedar diluïdes quan es calculen conjuntament amb les de la resta de les Illes Balears.
230 expedients tutelars actius a principi de setembre
Córdoba ha posat com a exemple la situació dels menors migrants tutelats a l’illa. Segons les dades que ha exposat, a principi de setembre el Consell de Formentera tenia 230 expedients tutelars actius. Amb una població de 11.690 habitants, aquesta xifra equivaldria a aproximadament 197 expedients per cada 10.000 residents.
Ceuta
El diputat ha comparat aquesta proporció amb les darreres dades oficials disponibles de Ceuta, que situen la pressió tutelar al voltant dels 179 menors per cada 10.000 habitants. Córdoba ha advertit, però, que els dos registres no corresponen exactament al mateix moment temporal.
Recursos
El parlamentari ha assenyalat que «no qüestiona els recursos extraordinaris que s’han activat en el cas de Ceuta», sinó que reclama, segons el seu plantejament, que es tengui en compte també la situació de Formentera. En aquest sentit, Córdoba ha afirmat que, quan l’Estat detecta una situació de saturació a Ceuta, «activa recursos i mecanismes extraordinaris», mentre que, segons la seva opinió, Formentera suporta una pressió proporcional similar o superior sense que aquesta situació es reflecteixi en els mecanismes estatals.
Reclama calcular la capacitat per consell insular
Actualment, segons explica el representant insular, el sistema estatal estableix la capacitat ordinària i els llindars de contingència per comunitat autònoma o ciutat autònoma. Al mateix temps, a les Illes Balears, les competències en matèria de tutela, guarda i protecció dels menors corresponen als consells insulars. Córdoba considera que aquesta diferència pot provocar que un consell insular superi la seva capacitat real sense que s’activin automàticament determinats mecanismes estatals de contingència, ja que les dades es computen dins el conjunt de la comunitat autònoma.
Proposició al Consell
El diputat també ha recordat que «ha registrat al Consell de Formentera una proposició amb 17 mesures estatals, autonòmiques i insulars per afrontar aquesta situació». Entre les propostes hi ha l’adaptació del càlcul estatal a la realitat competencial dels consells, la creació d’un mecanisme balear de contingència interinsular i un sistema de finançament estable basat en el cost efectiu. Segons Córdoba, «no basta reconèixer que Formentera està desbordada», sinó que el sistema hauria de permetre, segons el seu plantejament, detectar aquesta situació i activar recursos quan se superin uns límits objectius.
La triple insularitat
Córdoba també ha anunciat que defensarà que la triple insularitat de Formentera quedi incorporada a la nova llei de finançament que ha començat a tramitar el Parlament. El diputat considera que aquest procés legislatiu «és una oportunitat per establir com a criteri permanent el reconeixement dels sobrecostos associats a la situació geogràfica de Formentera».
Exemples
Córdoba ha citat com a precedents diferents actuacions en què, segons ha explicat, les institucions han reconegut la singularitat de l’illa, entre aquestes les places educatives de difícil cobertura i el decret d’ajudes aprovat per afrontar els efectes del conflicte de l’Orient Mitjà. Aquest decret va incorporar, a proposta de Córdoba, una disposició addicional específica relacionada amb la doble i la triple insularitat.
Normativa de finançament
El diputat ha defensat que aquest reconeixement es traslladi ara a la normativa de finançament. Segons les seves paraules, «ara hem de fer una passa més i convertir aquest reconeixement en un criteri estable». Córdoba reclama que la triple insularitat s’incorpori a la nova llei amb una quantificació objectiva i una dotació econòmica addicional, de manera que, segons el seu plantejament, no depengui de decrets, ajudes extraordinàries o negociacions puntuals.
«Formentera no pot continuar sent invisible dins les mitjanes autonòmiques»
El diputat ha vinculat finalment les dues reivindicacions —la gestió de la contingència migratòria i el finançament— amb la necessitat, segons la seva perspectiva, que les administracions tenguin en compte les particularitats de cada illa. «Quan la realitat és diferent, la resposta institucional i econòmica també s’hi ha d’adaptar», ha afirmat Córdoba. El parlamentari ha resumit així la seva posició: «Formentera no pot continuar sent invisible dins les mitjanes autonòmiques».
