TOP
Formentera des de la Mola.

Formentera aprova uns pressupostos 2021 pensant en els més vulnerables

El Consell ha celebrat avui el ple ordinari de novembre, una sessió on s’ha aprovat amb els vots a favor de l’equip de Govern i l’abstenció de l’oposició la proposta d’aprovació inicial del Pressupost general del Consell per a l’any 2021 que puja a 30.640.000 €, un 1,93 % superiors als de 2020.

Pressupostos per a un hivern dur
Segons ha explicat el conseller d’Economia i Hisenda, Bartomeu Escandell, els pressupostos vénen marcats per la pandèmia que estam vivint, i per això dóna prioritat “a les ajudes als més vulnerables i al sector productiu, així com les ajudes al lloguer per famílies i persones afectades per la crisi de la covid”. Les previsions de futur, ha afegit Escandell, “són incertes, després d’una temporada que ha set millor del que esperàvem al mes de maig, però que així i tot ha estat curta i irregular. Amb aquesta situació el Consell ha preparat uns pressupostos per afrontar un hivern que es preveu dur per algunes persones de la nostra illa i part del teixit empresarial perquè ningú quedi enrere”, ha destacat.

Ajudes per a les persones
130.000 € ajudes per a vals d’alimentació
150.000 € per ajudes al lloguer
100.000 € per ajudes als estudiants
Bonificació de les escoletes, Escola de Música i Dansa, instal·lacions i serveis esportius
Rebaixa de l’IBI a immobles urbans

Ajudes de reactivació econòmica
150.000 € per a ajudes a autònoms i empresaris
Bonificació de la taxa d’ocupació de via pública
Bonificació de taxes i impostos associats a obres de reforma i millora
Suspensió de la taxa del servei de l’escorxador

Els recursos es reorienten cap al manteniment de l’activitat i els ajuts a famílies i sector productiu. En total s’hi destinaran 2.066.500 €, xifra que incrementa els recursos en 736.500 € respecte de l’any 2019, el que significa una pujada del 55 %.
També puja el capítol d’inversió i de transferències corrents, minven els ingressos corrents provinents de la Comunitat Autònoma, baixa l’Impost de Béns Immobles Urbans (IBI), i se segueix amb endeutament bancari zero.

Criteris d’inversió
Es continua amb l’aposta per una illa sostenible, amb la recuperació d’espais naturals com s’Estany des Peix, la millora de la mobilitat sostenible i de la gestió de residus, mentre que es dóna continuïtat a la millora dels pobles, amb projectes com la segona fase del nucli des Pujols amb la reforma de l’avinguda Miramar, vials d’accés de l’escola a Sant Ferran i de la Residència de Majors, així com el Circuit saludable i Parc de Patinatge i usos esportius de Sant Francesc.
La conservació del Patrimoni amb projectes com la rehabilitació de la casa de Can Ramon i el projecte de creació d’un nou Centre Cultural l’actual escola de Sant Ferran, el foment de la participació ciutadana amb els pressupostos participatius del Consell d’Entitats són altres dels projectes que destaquen dins els comptes del 2021.
En darrer lloc, també destaca dins el pressupost l’aposta per la gent major, gent jove i infants amb la posada en marxa de la primera residència per a la gent major, de l’escoleta de Sant Ferran, i la construcció del parc de patinatge i usos esportius a més del nou parc infantil de Sant Ferran.

Unitat del català
Amb l’objectiu de “visibilitzar una realitat com el no reconeixement de la unitat de la llengua catalana en algunes instàncies i administracions”, amb els vots a favor de l’equip de govern i en contra de Sa Unió, el Ple ha aprovat una moció que “reconeix i declara la unitat de la llengua catalana, sense que aquest fet suposi menystenir altres denominacions existents”. En la proposta, defensada per la consellera de Política Lingüística, Raquel Guasch, també es “rebutja qualsevol mesura que imposi impediments de poder viure amb normalitat i amb garanties aquesta unitat lingüística allí on aquesta llengua és oficial”, A més, s’insta “el Govern de l’Estat a reconèixer públicament i de manera oficial la unitat de la llengua catalana”. La consellera ha lamentat que les persones catalanoparlants “continuen patint la manca de coordinació política i administrativa, i que veuen així els seus drets lingüístics vulnerats” i ha assenyalat que “és moment que des de les instàncies de les cinc comunitats que comparteixen aquest sistema lingüístic, i des de l’Estat, es facin polítiques reals de reconeixement d’aquesta unitat lingüística i es reconeguin per tant, els drets dels catalanoparlants”.

Monitoratge de la covid en aigües residuals
D’altra banda, el Ple ha tirat endavant una proposta transaccionada per l’equip de govern i presentada per l’oposició, que finalment l’ha rebutjat, per instar el Ministeri de Transició Ecològica a realitzar la validació del monitoratge de la presència de coronavirus a les aigües residuals de Formentera. Aquest estudi, tal com destaca la proposta defensada pel conseller de Medi Ambient, Antonio J. Sanz, es podrà realitzar “a una zona remota amb un elevat índex de desconnexió de la xarxa de clavegueram. A Formentera, existeix un elevat índex de desconnexió de la xarxa de clavegueram entre els habitatges disseminats, així com amb els urbans; i els estudis que s’han fet, han treballat amb EDAR’s de zones urbanes o amb un alt índex de connexió”, ha assenyalat el conseller.

Proves PCR
El Ple ha donat també el vistiplau a una proposta modificada per l’equip de Govern, i presentada per l’oposició, que sol·licita al Ministeri de Sanitat que obligui també als passatgers procedents de territori estatal a disposar de proves negatives de PCR recents per poder viatjar a les Illes Balears. La presidenta i consellera de Turisme, Alejandra Ferrer, ha dit que “hem afegit a la proposta que aquestes proves PCR puguin ser substituïdes per proves de similar eficàcia si són més ràpides o econòmiques i que tenguin establert un preu màxim, sobretot en un moment com ara, abans de les vacances de Nadal, perquè les famílies es puguin veure, però ho facin amb seguretat i així puguem garantir la seguretat sanitària als residents de l’illa”.
D’altra banda, s’ha aprovat per unanimitat una proposta de Sa Unió relativa a la revisió i renovació de tots aquells senyals viaris deteriorats a les carreteres de l’illa, així com el canvi de nomenclatura de les carreteres que defineixen la xarxa viària.

Compartir

PROGRAMES