TOP

Opinió: Rebentant Caló des Mort

Ara que som a unes passes de travessar la línia de meta que ens condueix al final de la temporada 2021, deixeu-me fer-vos arribar una reflexió sobre un dels punts més polits de la nostra illa. Perquè el conec. Perquè és un petit exemple del que la massificació, junt amb el poc seny d’uns quants, li està fent a aquesta illa, illes.

Les coses han millorat, enguany, as Caló des Mort. Ja gairebé no hi aparquen cotxes i fins i tot les motos s’ho pensen una mica abans d’estacionar-hi gràcies a les mesures preses, sobretot, pel Consell.
Victòria pírrica, això si, perquè les i els incívics sols han canviat la zona a destruir. Ara, en comptes d’aparcar al punt final, just abans de la baixada pel bell mig del sistema dunar protegit, aparquen a la pista de baixada que condueix a un conegut quiosc de la zona, fent-se espai, evidentment, a costa de rosegar la natura, el bosc, la duna (se suposa que allí també protegida), per estalviar-se cinc minuts a peu.
… Potser si algú ho indiqués amb un cartell per la zona de l’hotel Riu, la duna patiria… Menys?

En qualsevol, cas, i com que la humanitat no està feta sols de cafres (per sort!), sí que és cert que ara hi ha hagut més gent que ha optat per deixar el cotxe pels voltants de l’hotel -cosa que, per cert, ha generat certs problemes d’estacionament a la zona [mai no plou a gust de tothom!]- i ha optat per fer caminant la pista que comença al Casablanca i arriba a l’accés superior as Caló. Total, són uns 10 minuts de caminada, sovint sota l’ombra arbrada, que la gran majoria de la gent pot fer sense problemes i, els que tenguin problemes, es poden apropar en vehicle a l’accés, descarregar família, neveres, para-sols i altres accessoris a voltes prescindibles i tornar enrere a deixar el transport en algun lloc on no molesti ni xafi res.

Clar que, i tornam a allò de no ploure mai a gust de tothom, hi ha un petit problema just a la baixada entre l’accés superior i l’anhelat Caló des Mort, i és que tots aquests metres de descens, es fan, valgui la redundància, pel mig d’un sistema dunar protegit que, gràcies al pas de milers de xancles estiu rere estiu, ha passat de ser un corriol anys enrere a esdevenir una mena de cràter d’arena erma i xafada amb les arrels despullades i les savines agonitzant sinó mortes del tot.

Perdonau, me n’oblidava d’un segon però no menys important inconvenient: el descens pròpiament dit as caló, la baixada final.
A algú se li devia acudir en el seu moment (potser per accedir millor a les ara inservides casetes varador de la cala) de complementar la natura rocallosa del paratge aportant-hi esglaonades fetes amb formigó i varetes de ferro corrugat, una iniciativa pràctica, encara que allunyada de l’actual imatge de sostenibilitat i amor per la natura i el paisatge que ven Formentera en les fires turístiques d’arreu de l’univers.
El fet és que aquests elements artificials han set emprats per tot Déu per baixar i pujar a l’arenal de geometria variable i rocam constant que conforma aquest espai objecte preuat de les selfies d’instagramers i altres bestioles postmodernes.
El seu ús, i abús, però, ha conduït al seu desgast i, ara mateix, els esglaons estan mig desmuntats i les varetes al descobert, a l’espera que algun visitant sense gaire encert o equilibri, hi acabi amb el peu dolorosament enfilat.

Ignoro si Demarcació de Costes a Illes Balears hauria de prendre partit en aquests problemes, i ho ignoro perquè Ràdio Illa va intentar gestionar una entrevista amb la seva Cap de Demarcació, Almudena Domínguez Garcés. Se li volia demanar pels sistemes dunars; per les varetes, el perill que comporten, si és Costes qui les hauria de llevar; per quanta gent [de Costes] treballa per vetllar pel bon estat de la zona costanera de Formentera; per si és veritat que el pressupost de Costes per a TOT balears (1.283 quilòmetres de costa, la comunitat amb més quilòmetres de l’estat!) és [sols?] de 200 mil euros.
Però Madrid no estava per la labor…
[Lamentamos comunicarte que no será posible concertar una entrevista con Almudena Domínguez. Ella, al igual que otros muchos jefes de Demarcaciones de Costas, es funcionaria y su trabajo consiste -entre otras muchas cosas- en tramitar los expedientes correspondientes conforme a la ley vigente, pero no en aportar valoraciones u opiniones políticas que le obliguen a exponerse públicamente. Esperamos que entiendas que, como funcionaria y no cargo político, quiera mantenerse al margen de los medios de comunicación. Esta es la línea general que estamos siguiendo a la hora de conceder entrevistas. Si cambiara la pauta, te contactaremos para que puedas hablar con ella, pero ahora mismo no es posible.]
… Nfí

El Cèsar [el de l’imperi romà] tenia, sempre, un paio al costat que, quan veia que anava de sobradet per la vida, l’hi xiuxiuejava allò d'”Ei, col·lega, no te la flipis tant, que tu no ets menys que ningú, però tampoc [i sobretot] més que ningú”. Era una polida fórmula de fer posar els peus a terra als mandataris, que més endavant seria interpretada pels bufons de la cort i ara pel periodisme quan no es veu escanyat pel tactisme.
Al gra…
Si és cert que Costes té una plantilla no gaire nombrosa i un pressupost més aviat limitat per revertir la destrucció del sistema dunar a Formentera -accés as Caló des Mort inclòs-, em demano si seria possible que el Govern (de totes i tots els balears) hi destinés part dels ‘doblers’ de l’Impost de Turisme Sostenible [al que jo personalment he contribuït durant els meus desplaçaments per la comunitat] a fer-ho possible.
Vaja, que penso que si l’ITS, o ecotaxa segons el peu de què es calci, es pot fer servir per a ajudar el sector turístic i embellir passeigs marítims (res en contra), però també n’haurà de quedar algun romanent per a causes més de naturalesa natural, no? Sí?
En cas afirmatiu, seria mel acordar amb Costes i Consell la instal·lació d’una passarel·la/rampa de fusta per evitar encara més la degradació del sistema dunar en l’accés superior as Caló.
… Però sols és una idea, potser s’hauria de tancar aquest accés i ajudar a la regeneració de l’espai mentre s’aposta per afavorir l’accés per la banda de baix, la que toca a la costa. En aquest cas, unes quantes indicacions en forma de cartells en diverses llengües -sense oblidar el català, per favor!- i una cridada al senyor Google-maps per demanar-li que deixi d’indicar l’accés superior, evitant així que les motos amb al·lot conduint i al·lota amb el mòbil indicant al copilotatge acabin fonyant les dunes, seria molt d’agrair.

També estarà bé, Consell de Formentera, tirar endavant el [mai acabat de definir del tot] projecte d’instal·lar un aparcament dissuasiu vora del Riu la Mola, amb cartelleria indicant des del pàrquing fins as Caló quina és la ruta correcta…, i els minuts de camí, que la gent ha d’estar ben informada per evitar atacs d’ansietat!

Si el que volem vendre són espais naturals, turisme tranquil i illa (illes) de la calma, potser que a banda de dedicar els calerons als eslògans publicitaris, passem també a la part pràctica del treball sobre el terreny. I se m’acut que el patrimoni saliner de Formentera també fa pena i s’hauria de recuperar, que ses Illetes ÉS un parc natural i no les rambles, i que entenc [n’estic segur] que els espais naturals de Menorca, Mallorca i la meva estimada Eivissa, necessiten també la [vostra/nostra i dels que venen] cura, estima i inversió, si no volem rebentar-ho tot.
… Sols és una opinió

David Setbetes

 

Els comentaris publicats a la secció d’Opinió no representen el parer de Ràdio Illa. Aquest mitjà no es fa responsable de les opinions que són recollides en aquesta secció. Ràdio Illa es reserva l’opció de publicar parcialment el text o a no fer-lo públic en el cas de vulneració dels drets fonamentals.

Si voleu fer arribar un article per ser publicat a la secció d’Opinió, adreçau-vos al correu electrònic info@radioilla.cat. Juntament amb el text cal que ens envieu el nom complet, número de DNI o NIE i número de telèfon.

Compartir

PROGRAMES