TOP
Secció d’olis d’origen vegetal a un comerç de Formentera. 7bts

S’acaba l’oli de gira-sol?

La resposta és: No. Almenys, de moment.

Podria basar aquesta afirmació en negatiu i de futur revestit d’incògnita en un estudi en profunditat del mercat internacional, estatal i, finalment, local.
Però el pressupost i el temps són els que són, així que he de confessar que la meva tesi de què no s’acabarà l’oli de gira-sol en un futur pròxim, es deu a un lleuger treball de camp dut a terme aquest mateix dissabte entre les 12.17 i les 13.28 h, que és el temps que he invertit en passar (… I anar de compres lleugeres, que s’ha de fer gasto!) per tres dels súpers de l’illa: Un de grandot que hi ha al costat d’un aparcament grandot de Sant Francesc, un de més Bàsic que hi ha a Sant Ferran i un tercer que hi ha a tocar de la carretera de Sant Ferran as Caló, al costat d’una fusteria, a prop del semàfor que ens alegra el dia a tots els que circulem per aquella via i que té nom de Formentera en grec clàssic (el súper, no el semàfor!).

Bé, després del ‘passeig’, he pogut comprovar que en el primer establiment, es limitava la compra d’ampolles d’oli de gira-sol -i llavors (en general, supòs)- a dues unitats per persona, i que d’oli de gira-sol en quedava més aviat entre poc i res.
En el segon comerç hi havia existències limitades d’oli de gira-sol, que no escasses, i no hi havia cap cartell de limitació, mentre que en el tercer supermercat hi havia botelles d’oli de gira-sol suficients perquè na Cleòpatra, la faraona de l’antic Egipte, es pogués fer un bany tonificant dels seus, encara que crec que li feia més gola la llet de ruca per a aquests menesters.
Per cert, tampoc hi he sabut veure cap indicatiu de compra per persona limitat a cap quantitat.

El que sí que he vist, en els tres locals, són uns preus per litre d’oli de gira-sol que, en fi, farien pensar que aquesta planta de polides flors que durant la primavera i part de l’estiu, en florir, van girant durant tota la jornada donant la cara al sol, doncs això, uns preus que farien pensar que l’oli procedent de les llavors de la flor d’aquesta planta, vénen d’algun recòndit i llunyà territori on la plantació és molt limitada, la producció complicadíssima i el transport fins al nostre port (petit, sí. Ampliable: no, per favor!) una empresa sols digna de veritables aventurers bregats en mil i una mars i tempestes.

I no, resulta que Espanya, aquella cosa tan propera que fins i tot hi som a dins!, és el setè productor mundial de gira-sol: 503.500 tones per any; 10,791 quilograms per persona espanyola a l’any, que equivalen a gairebé 12 litres d’oli de gira-sol per persona espanyola a l’any (11,9509803922 litres tenint en compte una densitat mitjana de l’oli de gira-sol de 0,918 kg/ litre).

D’acord, Ucraïna -de gira-sols- en produeix 4.400.324 tones anuals i, si, Rússia (… O Putinlàndia, segons els gustos i les modes) 4.063.080 tones més.
I si, també és cert que els fills de Putin han envaït il·legalment Ucraïna i que ens hem quedat sense oli de gira-sol ucraïnès ni rus, però encara ens en queden 12 litres per consumir per persona espanyola i any, en un estat (Espanya) on el consum per càpita d’aquest oli (de gira-sol) és anualment de quatre litres!!!

A més, Espanya és el primer productor mundial d’oli d’oliva, fins i tot se’n produeix aquí, a Formentera.

Així que ens sobren vuit litres d’oli de gira-sol (del que es produeix a la mateixa Espanya, sense que calguin importacions d’altres estats) per persona i any a banda del màxim de quatre litres que consumim, i a sobre som el primer productor mundial d’oli d’oliva amb una mitjana d’1,2 milions de tones l’any, el que suposa el 50% de la producció de tot el món mundial.
I en consumim (d’oli d’oliva) uns 7,8 litres per persona espanyola a l’any. Vaja, que no ens l’acabarem ni de conya.

En resum, i com a conclusió molt bàsica que ben segur que s’hauria de contrastar amb estudis més detallats i concloents: Estam asenats!

PD… I algú està fent l’agost amb els gira-sols, amb la cistella de la compra en general, amb la benzina, i amb el preu de l’electricitat.
I jo, ara mateix, tinc els dits un poc gelats perquè encara no he endollat l’estufa perquè començ a ser d’aquells que (estimat, tot i que no sempre ben entès, senyor Borrell!) no es poden permetre el luxe d’abaixar 17 graus la calefacció.
De fet, no tinc ni tan sols termòmetre (emoticona d’una cara amb una llagrimeta).

David Setbetes

Consumidor esporàdic d’oli de gira-sol i compulsiu de pipes de gira-sol

 

Els comentaris publicats a la secció d’Opinió i a la de Cartes dels Oients no representen el parer de Ràdio Illa. Aquest mitjà no es fa responsable de les opinions que són recollides en aquesta secció. Ràdio Illa es reserva l’opció de publicar parcialment el text o a no fer-lo públic en el cas de vulneració dels drets fonamentals.

Si voleu fer arribar un article per ser publicat a la secció d’Opinió – Cartes dels Oients, adreçau-vos al correu electrònic info@radioilla.cat. Juntament amb el text cal que ens envieu el nom complet, número de DNI o NIE i número de telèfon.

Compartir

PROGRAMES