Avui, a l’espai dedicat a la infància i l’adolescència “Aquells meravellosos anys”, conduït pel psicòleg Paco Pérez, el col·laborador ha abordat una realitat sovint silenciosa però molt present entre els joves: la seva preocupació pel futur.

Preocupació

El futur els preocupa, encara que no ho diguin”, ha afirmat Pérez, tot destacant que, des de la seva experiència directa amb adolescents en consulta, “hi ha ansietat i expectativa, que els porta a la preocupació”. Segons el psicòleg, molts joves viuen immersos en silencis que “diuen més que mil paraules”, i un d’aquests silencis és, precisament, sobre el futur.

Decisions

Decidir quin camí seguir, adaptar-se a un món que canvia constantment o triar uns estudis que determinaran bona part del seu projecte vital són fonts de pressió que, sovint, neixen del pes invisible que la societat i les famílies construeixen al voltant de l’èxit. “Has de saber què vols fer, tria bé, perquè d’això dependrà el teu futur”, són missatges que, segons Pérez, els adolescents reben de manera contínua, “però com vols que triïn si encara no saben qui són?”, ha reflexionat.

Temps, descans, errors

El psicòleg ha insistit que els joves necessiten temps, descans i experiència per descobrir què volen fer, i que la sensació de no estar a l’alçada sovint deriva en nervis, inseguretat i esgotament emocional. “No és que no vulguin esforçar-se —ha matisat—, és que tenen por de no estar a l’alçada.” Una por que, en molts casos, es confon amb mandra o desmotivació.

Acompanyament

Per tot això, el psicòleg ha defensat la necessitat de canviar la mirada sobre el futur i sobre la manera com s’acompanya els adolescents. “El que volem és el millor per als nostres fills —ha reconegut—, però hem de deixar-los viure en l’error, amb els seus somnis i les seves expectatives.” I ha conclòs amb una reflexió: “el futur ha de ser el camí, no ha de ser l’objectiu”. 

Podeu escoltar la secció sencera a continuació: