Durant l’espai ‘Aquells meravellosos anys’, el psicòleg Paco Pérez ha posat el focus en un moment quotidià sovint oblidat però clau en la dinàmica familiar: el despertar. Segons ha explicat, es parla molt d’anar a dormir, però gairebé mai de què passa a les cases just quan ens despertam, un instant en què “ni els adults ni els infants som del tot nosaltres”.

Part emocional i part racional

Pérez ha descrit el despertar com un moment en què el cervell “encara no ha arrencat del tot”. En aquest moment, ha remarcat, la part emocional va per davant de la racional. “Al matí, l’emoció condueix la raó”, ha resumit, advertint que el primer clima del dia “entra sense gaire filtre”. Tot i que un mal despertar no espatlla necessàriament la jornada, sí que “la condiciona” i pot fer que infants i adults siguin més reactius.

El to i la presència

Segons el psicòleg, abans de dir cap paraula ja estam comunicant: el to de veu, la presència o l’absència, la pressa o la calma. En aquest sentit, ha insistit que “el to pesa més que el contingut” i que no és el mateix despertar cridant des de la cuina que apropar-se, tocar l’infant, mirar-lo i parlar amb una veu amable. “Els petits llegeixen primer la proximitat i la mirada, i després les paraules”, ha explicat, tot afegint que “la seguretat s’entén abans que les instruccions”.

Seguretat

Pérez ha destacat que un bon despertar no genera res espectacular, però sí moltes petites coses que marquen la diferència. Segons ha apuntat, els infants se senten més segurs, reben el primer missatge del dia com que “el món m’espera i no m’espitja”, surten de casa amb més calma i protesten menys perquè no s’activen tant les defenses emocionals. Aquest clima facilita que el cervell passi del “mode alerta” a una disposició més racional i cooperativa i comporta beneficis també cap als adults, ja que evita un estat de reactivitat per part de l’infant.

Respectar el ritme

El psicòleg ha advertit que molts conflictes matinals tenen a veure amb no respectar el ritme de despertar. Passar “del son profund a l’acció en pocs segons” és, segons ha dit, una font habitual de tensió. Per això, ha defensat la necessitat d’un temps emocional de transició, que pot ser d’entre 10 i 15 minuts, per permetre que el cos i la ment s’adaptin progressivament al dia. Com a conclusió, el professional assenyala que un bon despertar requereix de temps de transició, presència i un to calmat.

Beneficis

Aquest enfocament, ha afegit, no només beneficia els infants, sinó també els adults. Un despertar més acompanyat redueix la reactivitat, evita que el matí comenci amb tensió i ajuda a no entrar en “mode supervivència”, un estat en què apareixen ordres, crits i automatismes. Segons ha assenyalat, els matins difícils “deixen rastre” en els adults i poden generar la sensació “d’haver fallat abans de les vuit del matí”.

Finalment, Pérez ha conclòs que un bon despertar “no crea infants perfectes”, però sí matins més suportables. Ha defensat avançar cap a aquest model amb petits gestos quotidians, prenent consciència del to, de la presència i del moment emocional que es viu, recordant que “tot comença la nit abans”.

Podeu escoltar la secció sencera a continuació: