Avui al ‘De Far a Far’, a l’espai de psicòloga de na Vanessa Parellada hem parlat del desig en la parella. En l’àmbit de la sexualitat i les relacions de parella, la psicòloga defensa que parlar d’igualtat no significa ignorar les diferències. Segons explica, “igualtat no vol dir que no tinguem en compte les diferències”, sinó garantir que totes les persones tinguin accés als recursos i al dret de gaudir del sexe des del coneixement i el respecte.
Coneixement científic
Parellada assenyala que moltes idees sobre el desig i el funcionament sexual provenen més de patrons estadístics o culturals que no pas de coneixement científic complet. Per això insisteix en la necessitat d’incorporar perspectiva de gènere en la investigació i en la ciència, ja que històricament molts estudis s’han fet prenent el cos masculí com a referència.
Un exemple clar, explica, és el de la medicina: els símptomes d’un infart no són els mateixos en homes que en dones. “Quan es diu que si et fa mal el braç dret pot ser un infart, això és un patró que s’ha observat sobretot en homes”, apunta. En les dones, en canvi, els símptomes poden ser diferents. Aquesta manca de mirada diferenciada també s’ha reproduït en l’estudi de la sexualitat.
La resposta sexual femenina
Segons Parellada, la resposta sexual femenina no s’ha estudiat igual que la masculina. Durant dècades s’ha intentat encaixar-la en esquemes clàssics que no sempre reflecteixen com funciona realment. Per això considera essencial tenir en compte els aspectes biològics i anatòmics, però també el context emocional i relacional.
En aquest sentit, recorda que el desig no sempre és el punt de partida. “No sempre tens un pensament sexual que desencadena tot el procés”, explica. Factors com la proximitat, el temps compartit o la connexió emocional poden fer que el desig aparegui durant la interacció.
Aquesta idea es relaciona amb el concepte de “desig responsiu”, desenvolupat a principis dels anys 2000 per la investigadora Rosemary Basson, que descriu com moltes dones experimenten el desig. Segons aquesta teoria, el desig pot aparèixer en el context d’una conversa, d’un moment d’intimitat o de carícies, i no necessàriament abans de començar la interacció sexual.
Parellada matisa que no és una regla universal, però sí una tendència general: “En molts homes el desig acostuma a aparèixer primer; en moltes dones pot emergir durant el moment”.
Més que “preliminars”
Històricament, aquesta diferència s’ha simplificat amb la idea que les dones “necessiten una prèvia”. Segons Parellada, això s’ha traduït sovint en el concepte de preliminars, però aquesta visió és limitada perquè redueix la complexitat del desig a una simple fase del sexe.
També hi intervenen factors emocionals. La psicòloga explica que, socialment, alguns homes tendeixen a desconnectar després d’un conflicte, mentre que moltes dones necessiten processar el malestar abans de poder reconnectar amb el desig. “Si no s’aprofundeix en el conflicte, la incomprensió pot créixer”, assenyala.
Per a moltes dones, el desig està molt associat al context: sentir que un conflicte s’ha resolt, haver tingut una conversa productiva o recuperar la connexió emocional pot actuar com un facilitador.
La càrrega mental
Un altre element que Parellada considera clau és la càrrega mental, que sovint afecta més les dones. Encara que les tasques domèstiques es reparteixin, explica, sovint recau sobre elles la planificació invisible: recordar cites, organitzar la logística familiar o pensar constantment en les responsabilitats quotidianes.
“Tota aquesta activitat mental genera soroll”, diu, i aquest soroll pot interferir en el desig. Per això defensa que el coneixement sobre el desig ha de ser més individualitzat i centrat en entendre què necessita cada persona i cada parella.
Quan la parella es torna previsible
Amb el pas del temps, moltes relacions es tornen funcionals i previsibles, i això també influeix en l’erotisme. “El cervell tendeix a erotitzar menys allò que és previsible”, explica Parellada. Quan la relació es converteix només en una estructura logística, la dimensió eròtica pot quedar relegada.
Patrons
La psicòloga identifica diversos patrons freqüents en parelles on el desig es debilita. Per exemple, la parella logística: funciona molt bé com a equip organitzatiu, però la relació gira al voltant de responsabilitats i no de la connexió eròtica, la dinàmica mare–fill, quan una persona assumeix el rol d’organitzar-ho tot i l’altra es deixa portar, el ressentiment acumulat, quan petites ferides emocionals no resoltes que generen distància amb el temps o una vida sexual poc satisfactòria durant molt temps, que fa que es prefereixin altres activitats o que el desig aparegui només en contextos de novetat, com viatges o canvis de rutina.
Errors habituals quan baixa el desig
Quan el desig disminueix, Parellada observa que moltes parelles intenten solucionar-ho de maneres que sovint empitjoren la situació: pressionar perquè hi hagi més sexe, reclamar a la parella una certa periodicitat, reduir-ho tot a una qüestió hormonal o intentar recuperar exactament el desig dels primers mesos. També és freqüent intentar arreglar-ho només amb tècniques sexuals, sense revisar què passa en la relació.
Per a la psicòloga, la pregunta clau no és per què baixa el desig, sinó què necessita el desig. I la resposta acostuma a passar per elements com temps, connexió, curiositat i escolta activa.
“En parella no hauríem de donar res per suposat”, afirma. Recuperar el desig implica tornar a mirar l’altra persona amb curiositat, amb la voluntat de descobrir qui és avui i què necessita ara.
Podeu escoltar l’espai sencer a continuació:
