Avui a l’espai de pscologia de na Vanessa Parellada hem parlat de la primavera. Segons l’experta, aquesta època de l’any ve acompanyada de múltiples dites populars que, en part, tenen una base de veritat, però que cal matisar des d’una mirada psicològica. L’estació del renaixement no impacta tothom de la mateixa manera: mentre algunes persones experimenten un augment d’energia i vitalitat, d’altres es poden sentir més cansades, desorganitzades o emocionalment inestables.
Canvis ambientals
Aquest fenomen s’explica, en part, pel procés d’adaptació del nostre organisme als canvis ambientals. L’augment de les hores de llum natural redueix la producció de melatonina —l’hormona vinculada a la foscor i al son— i incrementa l’activació cerebral, amb una major presència de neurotransmissors com la serotonina i la dopamina. Aquest canvi bioquímic pot traduir-se en una sensació d’activació general.
Base emocional
Ara bé, tal com apunta Parellada, el cos no s’adapta de manera immediata. Tot i que el canvi horari es resol en una nit, el nostre rellotge intern necessita més temps. Aquesta desincronització pot provocar que, durant uns dies o setmanes, dormim pitjor o ens sentim més fatigats. En persones amb una salut mental estable, aquest desajust acostuma a tenir un impacte lleu. En canvi, en aquelles amb una base emocional més vulnerable, els efectes poden ser més intensos i manifestar-se fins i tot a nivell físic.
Canvis
Pel que fa a l’anomenada “astènia primaveral”, Parellada recull que alguns experts qüestionen la seva existència com a trastorn. Tot i això, sí que reconeixen que els canvis de llum, d’activitat i de ritme social poden generar una necessitat d’adaptació que no sempre és fàcil. En aquest sentit, la dita “la primavera la sang altera” tindria una base real: l’increment de la llum comporta una major activació fisiològica.
Reiventar-se
Un altre mite és la idea que la primavera és el moment ideal per reinventar-se. Segons l’especialista, aquesta expectativa pot generar pressió innecessària. “No tothom té l’energia o el moment vital per emprendre canvis”, apunten les notes. Per a aquelles persones que es troben bé, pot ser una època favorable per iniciar projectes. Però, en cas contrari, cal evitar caure en el pes del positivisme forçat.
Adaptar-nos al context
Davant d’aquest escenari, la recomanació principal no és “fer més coses”, sinó ajustar millor el nostre funcionament al context. Introduir canvis de manera progressiva i amb objectius realistes —els anomenats microcanvis— pot ajudar a avançar sense generar frustració.
Ritmes
També és clau cuidar els ritmes de son. Consolidar rituals previs a anar a dormir i reduir l’estimulació nocturna, especialment l’ús de pantalles, és fonamental. En aquest punt, es recorda la idea de la neurocientífica Nazareth Castellanos: el cervell necessita un procés de desactivació abans de dormir, i els estímuls visuals intensos —com les xarxes socials— poden interferir-hi.
Demanar ajuda
Finalment, Parellada destaca la importància d’escoltar els senyals propis. Si cada canvi d’estació genera un malestar significatiu, dificultats per regular les emocions o variacions acusades de l’estat d’ànim, pot ser un indicador que hi ha una base emocional a treballar. Demanar ajuda en aquests casos no és un signe de debilitat, sinó una eina per adaptar-se millor a una realitat inevitable: la vida és canvi constant, i l’estabilitat absoluta és, en gran part, una il·lusió.
