El psicòleg Paco Pérez ha tancat aquest matí la darrera edició de l’espai radiofònic ‘Aquells Meravellosos Anys’, on, a més de reflexionar sobre la criança i les relacions familiars, ha anunciat que aquest estiu impartirà a ‘Salut Factory’ un curs de tècniques d’estudi orientat a millorar l’eficàcia en l’aprenentatge. Segons ha detallat, la proposta constarà de sis sessions eminentment pràctiques en què es treballaran recursos, estratègies i tècniques d’estudi. Les sessions es desenvoluparan de manera individualitzada entre els mesos de juliol i agost, adaptant-se tant a la demanda com a les característiques de cada participant.
Balanç
Durant la conversa, Pérez ha aprofitat l’arribada del final de curs per reflexionar sobre la tendència de moltes famílies a fer balanç del creixement dels seus fills. Ha assenyalat que sovint els pares i mares revisen objectius, valoren els resultats acadèmics o observen si els infants han millorat determinades habilitats. No obstant això, ha plantejat una qüestió que considera fonamental: “Com s’ha sentit aquest infant dins la seva família?”.
Més informació, menys seguretat
El psicòleg també ha abordat una realitat que considera cada vegada més habitual entre les famílies actuals: la sensació de cansament i inseguretat malgrat disposar de més informació que mai sobre criança. Ha recordat que avui dia existeixen multitud de llibres, podcasts, experts i continguts a les xarxes socials que ofereixen consells constants sobre com educar els fills.
“Culpa moderna”
Segons Pérez, aquesta sobreinformació genera sovint una sensació de no fer mai prou. Ha descrit aquest fenomen com una “culpa moderna” que empeny moltes famílies a buscar permanentment noves fórmules per posar millors límits, controlar les pantalles, organitzar més activitats o convertir-se en millors educadors.
Disponibilitat emocional
Davant aquesta situació, ha defensat una idea que considera essencial: “Els infants no necessiten pares extraordinaris, sinó pares suficientment bons”. Segons ha explicat, el més important no és saber sempre què dir o què fer, sinó mantenir una disponibilitat emocional estable que permeti als fills sentir-se acompanyats.
Petits moments
Un altre dels aspectes centrals de la seva intervenció ha estat el valor dels petits moments quotidians. Pérez ha indicat que moltes famílies tendeixen a pensar que els records més importants de l’estiu es construeixen a partir de grans viatges o experiències espectaculars. Tanmateix, ha recordat que la psicologia de la memòria mostra que els records que més perduren solen estar associats a emocions compartides.
Autonomia, nous entorns i experiències
Per això, ha animat les famílies a donar importància a les petites converses, les rialles, les olors o els instants compartits del dia a dia, ja que poden acabar convertint-se en els records més significatius de la infància. També ha destacat que l’estiu és una oportunitat perquè els infants desenvolupin més autonomia, descobreixin nous entorns i comparteixin experiències diferents amb els seus pares i mares.
Avorrir-se
En aquesta mateixa línia, ha defensat el dret dels infants a avorrir-se. Segons ha explicat, molts adults interpreten l’avorriment dels fills com un fracàs propi i intenten omplir constantment el seu temps amb activitats. Pérez ha advertit que aquesta tendència pot ser contraproduent perquè “quan el cervell deixa de consumir, comença a inventar”. A parer seu, els moments de buit afavoreixen la creativitat, la iniciativa personal i la capacitat dels infants per entretenir-se i descobrir nous interessos.
Adolescents
Pel que fa a l’adolescència, el psicòleg ha qüestionat la idea que els joves deixin de necessitar els seus progenitors quan reclamen més independència. Segons ha afirmat, els adolescents continuen buscant refugi emocional, observant i comprovant si els seus pares continuen disponibles quan els necessiten.
Pérez ha comparat aquest procés amb el d’un trapezista que s’atreveix a fer moviments cada vegada més arriscats perquè sap que existeix una xarxa de seguretat preparada per sostenir-lo. En aquest sentit, ha insistit que la presència emocional dels pares i mares no s’acaba mai.
Deures d’estiu
Com a conclusió, ha proposat diversos “deures d’estiu” per a les famílies: mirar més i corregir menys; escoltar més i donar menys discursos; abraçar més i exigir menys; comparar menys i acceptar més; fer fotografies amb el cor i no només amb el mòbil; crear espais sense pantalles; riure junts; compartir records de la pròpia infància i dedicar temps a activitats aparentment inútils però emocionalment valuoses.
“Un lloc al qual tornar”
Finalment, ha resumit la seva reflexió amb una idea que, segons ha assenyalat, hauria de guiar la criança: “No criem nens perfectes, sinó persones”. I ha conclòs recordant que els fills “no necessiten pares i mares extraordinaris, sinó un lloc al qual tornar quan el món es complica”, perquè la sensació de ser estimat de veritat és una experiència que acompanya les persones durant tota la vida.
Podeu escoltar l’espai a continuació:
