El Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) avança en la línia de recerca “Prehistòria recent del Mediterrani Occidental”, desenvolupada a les Illes Balears, Còrsega i Sardenya a través de l’arqueòleg i investigador Pau Sureda.

En el marc del projecte ArqueoBarbaria, finançat pel Consell de Formentera i l’Agència Estatal d’Investigació, centrat en aquest cas a la nostra illa, s’ha dut a terme un estudi detallat de les eines macrolítiques dels jaciments prehistòrics de Ca na Costa (ca. 2130-1790 aC), Cap de Barbaria II (ca. 1740-900 aC) i Sa Cala (ca. 800-570 aC). Tots ells corresponen al període de l’Edat del Bronze i l’estudi ha permès aprofundir en qüestions relacionades amb el seu procés de producció, tecnologia i ús combinant mètodes d’estudi funcional i microanàlisi.

La recerca
“Formentera va ser una de les darreres illes de la Mediterrània a ser colonitzada per l’home a la fi del tercer mil·lenni aC. Típica d’un entorn semiàrid, l’illa és petita i pobra en recursos i biodiversitat. Aquest estudi ha mostrat tecnologies similars, seguint patrons tipològics i funcionals similars als de la resta de les Balears. Aquesta tecnologia comuna es reflecteix en la forma en què es van adquirir les matèries primeres, així com en la fabricació, les estratègies de manteniment i l’ús d’eines macrolítiques (per exemple, eines de pedra per a moldre, abrasius i eines de percussió)”, explica Sureda, que afegeix que “les anàlisis integrades de fitòlits i midó dels kits d’eines de molta mostren evidència de l’explotació d’espècies de la família del mill Paniceae durant l’Edat del Bronze, cereals que estan ben adaptats a sòls pobres en nutrients. La producció i l’ús d’aquesta tecnologia pètria suggereixen com les primeres comunitats humanes de l’illa van aconseguir i van compartir coneixement social sobre el paisatge insular i les seves limitacions ambientals”.

Finalment, Sureda conclou que “aquesta recerca arqueològica integradora a Formentera ha mostrat el desenvolupament d’un conjunt d’estratègies innovadores, diversificades i intensives d’explotació de recursos, subratllant l’alta adaptabilitat i resiliència de les societats prehistòriques, així com l’intercanvi de tecnologia dins de l’arxipèlag balear i la seva evolució independent de les tecnologies continentals”.

Publicació i col·laboracions
Els detalls de la recerca es publiquen en la revista “The Journal of island and coastal archaeology” en un article fruit de la col·laboració de l’Institut de Ciències del Patrimoni amb diverses entitats i investigadors, especialment amb Maria Bofill, conservadora del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, a més d’altres investigadors/as de la Universitat d’Antioquia, Institució Mila i Fontanals (IMF-CSIC), Institut Internacional de Recerques Prehistòriques de Cantàbria (IIIPC), Universitat de Cantàbria o Wessex Archaeology.