El director general d’Immigració i Cooperació al Desenvolupament del Govern balear, Manuel Pavón, ha reclamat avui al Senat «una resposta específica de l’Estat davant l’augment de la pressió migratòria que suporta l’arxipèlag» i que, segons ha defensat, «ja no es pot considerar una situació conjuntural». Pavón ha fet aquesta petició durant la seva compareixença davant la Comissió Mixta sobre Insularitat del Senat.
Formentera
Pavón ha advertit que aquesta realitat tensa especialment el sistema de protecció de menors. En aquest context, ha fet referència a la situació específica de Formentera explicant que «amb devers 12.000 habitants, han arribat enguany més de 3.000 persones en pastera, pràcticament la meitat del total d’arribades a les Balears». A més, ha afegit que l’illa tutela gairebé 250 menors.
Arribades
Secons les dades exposades per Pavón, fins al 15 de setembre, les Balears han registrat 5.627 arribades en 303 embarcacions, un 2,6 % més que en el mateix període de 2025. Per primera vegada, aquest setembre les arribades a les Illes han superat les de les Canàries, amb 5.627 davant 5.592, mentre que a l’arxipèlag canari han disminuït un 55,1 %. A més, tal com ha traslladat, les arribades d’aquesta darrera setmana al nostre arxipèlag fan que la xifra total d’arribades a les Balears de gener a setembre de 2026 ja superi les 6.100.
Consells
Segons ha traslladat el director general, «els consells insulars tutelen actualment més de 900 menors estrangers no acompanyats, davant una xarxa ordinària d’unes 80 places». També ha denunciat «que l’Estat ha destinat 8 milions d’euros a l’atenció d’aquests menors, mentre els consells insulars calculen que hauran d’assumir una despesa d’entre 36 i 38 milions d’euros».
«Contradicció»
Pavón ha remarcat «la contradicció entre el que es va traslladar al Govern balear el passat mes d’abril i les decisions que ha adoptat posteriorment l’Estat». El representant de les Balears ha explicat que «després de la reunió amb la ministra Sira Rego, en què aquesta va reconèixer que no tenia sentit continuar enviant més menors a les Balears per la pressió del sistema, el Govern d’Espanya va elevar el mes de juny la capacitat ordinària de les Illes de 406 a 434 places i han continuat les propostes de trasllat».
Així, assenyala que «el Govern ha interposat recursos davant els tribunals contra els dos reials decrets que regulen aquesta capacitat ordinària (RD 743/2025 i RD 556/2026) i les set propostes de trasllat procedents de Melilla i Canàries».
Solidaritat
«No estam en contra de la solidaritat. Reclamam que la solidaritat tengui en compte la capacitat real de cada territori», ha assenyalat Pavón, qui ha advertit que les arribades es produeixen en autèntiques onades: només els dies 15 i 16 de setembre varen arribar 316 persones en 16 embarcacions en 48 hores. Entre els dies 21 i 25 de setembre han arribat a les Balears 541 persones, 338 de les quals a Formentera.
Mesures d’emergència
Pavón també ha assenyalat «que les mesures d’emergència no es poden convertir en la resposta estructural a una situació que es repeteix de manera recurrent». En aquest sentit, ha qüestionat «que la instal·lació puntual d’envelats davant les arribades massives pugui resoldre una realitat que exigeix planificació, recursos i una estratègia específica per a la ruta Algèria-Balears».
Suport de les institucions de les Illes
El director general ha reivindicat, a més, «el suport que les institucions de les Illes ofereixen als serveis de l’Estat» i ha fet referència «al dèficit estructural d’entre 800 i 1.000 efectius de Policia Nacional i Guàrdia Civil que, segons els seus representants professionals, pateixen les Balears».
«Política de Sánchez»
«La política del Govern de Sánchez es basa a exigir responsabilitats i solidaritat als altres mentre abandona els territoris que estan en primera línia», ha afirmat Pavón, que ha reclamat que qui té les competències assumeixi també les responsabilitats i els recursos necessaris.
Marc europeu
En aquest sentit, Pavón ha defensat que les Balears «se situen clarament dins el marc europeu i les polítiques comunes d’immigració i ha reclamat al Govern d’Espanya que assumeixi les seves responsabilitats i apliqui plenament el Pacte Europeu de Migració i Asil». Ha reivindicat, especialment, «una estratègia específica per a la ruta Algèria-Balears, més cooperació amb els països d’origen i trànsit, la lluita contra les màfies i una protecció efectiva de les fronteres exteriors».
Lleialtat institucional davant l’informe sobre arribades
Pavón ha reclamat també lleialtat institucional, coordinació i transparència en la informació entre les diferents administracions. En aquest sentit, ha recordat que el president del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez, va confirmar al Congrés l’existència d’un informe que alertava d’un «risc alt» d’arribades marítimes a la Península i a les Illes Balears, informació que el Govern de les Illes Balears ha reclamat formalment i sobre la qual encara no ha rebut resposta. «Si hi ha informes que afecten directament les Illes Balears, el Govern que les administra ha de tenir accés a aquesta informació i saber quines mesures s’han adoptat», ha assenyalat Pavón.
«Corresponsabilitat»
El director general ha defensat «que la resposta a la pressió migratòria requereix corresponsabilitat entre totes les administracions i una coordinació efectiva, especialment quan es tracta d’informació que pot afectar la planificació dels recursos, la protecció dels menors, la seguretat i la capacitat de resposta de les institucions de les Illes».
Marga Prohens tornarà a Brussel·les
En paral·lel, el Govern de les Illes Balears assegura que «continuarà traslladant aquesta realitat a les institucions europees». La presidenta del Govern, Marga Prohens, tornarà a Brussel·les el pròxim mes d’octubre per «denunciar davant les institucions europees la pressió migratòria que suporta l’arxipèlag i reclamar més suport i recursos per fer-hi front». En aquesta nova ronda de contactes, Prohens defensarà de bell nou una major implicació de la Unió Europea davant una ruta migratòria que afecta especialment les Illes Balears.
Ruta de la Mediterrània occidental
El director general ha recordat que, d’acord amb el darrer informe de Frontex, «la ruta de la Mediterrània occidental ha crescut un 46 % entre gener i maig, mentre que la ruta cap a les Canàries s’ha reduït un 71 % en un context en què la cooperació amb els països d’origen i trànsit ha demostrat ser una eina essencial per combatre les sortides irregulars i les xarxes de tràfic de persones».
Pavón ha conclòs que les Illes «no demanen privilegis, sinó corresponsabilitat, lleialtat institucional i recursos proporcionals a la pressió que suporten».
