Mentre que a Menorca, Mallorca i, sobretot, Formentera, el fondeig, per descomptat il·legal, sobre posidònia s’ha situat a nivells percentuals baixos els darrers anys després de dècada i mitja de presa de consciència ciutadana i la creixent pressió de les autoritats durant els darrers anys, la nota negativa la posa Eivissa, on una de cada cinc embarcacions fondeja en llocs inadequats, una acció que ha crescut més del 100% el darrer any. Això és el que explica la darrera nota de premsa de l’Informe del Mar Balear de la Fundació Marilles.
N’hem parlat aquest matí al De far a far amb na Margalida Montserrat, investigadora de l’esmentada fundació:
Més informació aquí:
Protecció de la Posidònia
La presència d’embarcacions recreatives al litoral balear ha anat a més, especialment durant la temporada d’estiu, però tot i així encara es desconeix el nombre d’embarcacions que naveguen i ancoren a les platges de les Illes Balears. Aquest augment d’embarcacions que ancoren al litoral balear suposen una amenaça directa sobre les praderies de fanerògames, especialment de Posidonia oceanica. Aquesta planta marina està protegida en l’àmbit europeu, nacional i autonòmic com a espècie i com a hàbitat, i s’ha observat que l’ancoratge mitjançant corda o cadena utilitzant àncores o morts contribueix a la destrucció de les seves praderies.
El Govern de les Illes Balears compta amb diversos serveis per reduir els impactes damunt el fons marí:
-
Servei de Vigilància de la Posidònia de l’Institut Balear de la Natura (IBANAT)
Aquest servei actua durant els mesos de més saturació costanera. L’any 2025 va comptar amb 19 embarcacions i va realitzar prop de 181.500 actuacions informatives i de vigilància. Aquesta tasca continua donant resultats, ja que el percentatge d’ancoratges inadequats detectats s’ha reduït fins al 6,4 % de mitjana a les Illes Balears, un dels valors més baixos des de la posada en marxa del servei (el 2018 es va detectar el valor màxim d’ancoratges inadequats: 17,3 %). Com es pot observar a les gràfiques adjuntes al final d’aquesta nota, aquesta tendència a la baixa es detecta a totes les illes, excepte a Eivissa, on els ancoratges inadequats s’han multiplicat per dos entre 2024 i 2025, passant de 1.719 ancoratges inadequats a 3.468 en només un any.
-
Camps de boies de baix impacte ecològic, instal·lats principalment en àrees catalogades com a LIC (Llocs d’Importància Comunitària)
Ajuden a reduir i evitar els danys de l’ancoratge sobre hàbitats sensibles, especialment la posidònia. L’any 2025 Ports IB va gestionar 8 camps de boies de baix impacte ecològic: Mallorca és l’illa amb més camps de boies d’amarrada de baix impacte ecològic (3 camps) i més boies disponibles (115 boies); la segueixen Menorca, Cabrera i Formentera (cadascuna amb 2 camps i 94, 90 i 88 boies, respectivament), i Eivissa (1 camp i 39 boies).
Mallorca i Formentera són les illes amb més amarraments per a embarcacions petites, de fins a 8 m d’eslora. Eivissa és l’illa que, tot i tenir un menor nombre de boies d’amarrada, destina més més boies (21 %) per a embarcacions de més de 15 m i de més de 20 m d’eslora.
Recollida de residus flotants:
L’augment de la pressió humana, turística i nàutica a les Illes Balears incrementa la producció de residus, i la probabilitat de que aquests arribin a la mar.
Els residus marins, a part de suposar molèsties als usuaris de la mar, afecten negativament les espècies, les comunitats i els ecosistemes marins.
Encara que la solució directa a la contaminació marina rau en les bones pràctiques de la societat i de l’administració en matèria d’ús i de gestió de residus, el sistema de Recollida de residus flotants amb embarcacions del Centre de Coordinació de Neteja del Litoral (CCNL), fundat pel Govern de les Illes Balears, s’utilitza com a eina per recollir residus que han arribat a zones del litoral balear.
El nombre d’embarcacions de recollida de residus s’ha reduït pràcticament a la meitat, passant de 40 embarcacions el 2010 fins a 22-23 embarcacions des del 2021. Això ha fet que la quantitat de residus recollits també s’hagi reduït considerablement, passant d’un pes anual mitjà de més de 200 tones entre els anys 2004 i 2010, a una recollida de 28 tones l’any 2024 (gairebé 10 vegades menys quantitat).
Durant tots els anys de seguiment, el principal component dels residus recollits és el plàstic (~ 40 %), evidenciant l’amenaça que suposa per als organismes marins ja sigui per ingestió, emmallaments o incorporació a la cadena alimentaria.
El compromís dels ciutadans:
La ciència ciutadana té un paper clau en la sensibilització i la divulgació, perquè les persones participants no sols contribueixen al coneixement científic, sinó que també prenen consciència i amplien la seva comprensió sobre la conservació marina a través de l’experiència directa.
La implicació ciutadana en el coneixement del medi marí continua augmentant a les Illes Balears. Les plataformes deciència ciutadana marina Observadores del Mar, Biodibal i DAPERA, del Servei de Protecció d’Espècies del GOIB, han aportat milers de noves observacions sobre biodiversitat marina, contribuint d’aquesta manera a la conscienciació ambiental marina.
Entre els anys 2000 i 2025, Observadores del Mar va validar més de 24.000 observacions d’espècies i hàbitats marins en el conjunt de l’Estat. Val la pena destacar que, d’aquestes, una de cada tres (més de 8.000) es varen fer en aigües de les Balears. A més, 8 de cada 10 observacions validades de les Balears entre 2020 i 2025 es varen fer en àrees marines protegides.
Per la seva banda, Biodibal ja supera les 20.900 observacions al medi marí corresponents a més de 1.600 espècies marines. Paral·lelament, el projecte DAPERA continua ampliant el coneixement sobre peixos rars amb 455 citacions registrades.
La protecció de la posidònia, la regulació dels fondejos sobre els hàbitats marins, la retirada de residus o la participació ciutadana en el seguiment de la biodiversitat marina no només afavoreixen la salut del mar, sinó que també contribueixen a la conservació dels ecosistemes marins i a garantir els serveis ambientals que ens proporcionen.
El capítols complets Resposta ja es pot consultar al web de l’Informe Mar Balear: https://www.informemarbalear.org/
L’Informe Mar Balear és un projecte col·laboratiu on participen totes les institucions de recerca marina de les Illes i entitats públiques i privades. Recull la millor informació disponible sobre el mar Balear per a poder millorar els esforços de gestió i detectar els buits de coneixement de la recerca marina. Publicat per primera vegada al 2020, el projecte s’ha digitalitzat des de la segona edició; en aquesta cinquena edició (IMB 2026), els indicadors s’estan actualitzant a la pàgina web www.informemarbalear.org. L’IMB compta actualment amb 191 indicadors repartits en 10 capítols: Canvi Global, Espais Marins Protegits (EMP), Platges, Espècies emblemàtiques, Beneficis, Hàbitats protegits, Pesca, Pressions,Resposta, i Qualitat de l’aigua.
